Dia 1
Dijous al matí, encara és de nit i natros ja estem al carrer fotent escàndol carregant les bicis. Va que fem tard!! Encara estem així...
Arranquem cap a Caro, fent parada de rigor per fer el caferet matutino a Roquetes. Gràcies al company Llorenç, que puja a una part del grup, no caldrà pensar amb el típic cotxe que s'ha d'anar a buscar després de la sortida, quan tens unes ganes loques d'arrivar a casa. Ja davant del restaurant, fa un fred que pela, però hi han moltes ganes de fer la ruta i tots estem molt animats. Sobretot Nando, que li han fet un regalet pel cumple d'última hora... ja ja ja .
Només començar, ja toquem sendera, que ens portara a la pista que puja a la mola. I un cop a d'alt en farem una altra que dur quasi al refugi de Terranyes. Hem quedo meravellat d'aquest refugi, està superbé i molt ben conservat, esmorzarem aquí. Mentres uns ens distreiem amb la senyera, ja ja ja, els altres... agafen llenya???? No me digues que... si si, al ratet la xemeneia encesa, Foc a la Pipa !!!!!
Apropem els banquets al foc i a esmorzar calentets, tot un luxe. Tornar a agafar les bicis ens costa una mica, fa molt de fred. Però ara começa el bo, la esperada sendera del Pimpoll i Pi Ramut. La primera part molt tècnica però la segona meitat es pot fer sense problemes. Acabant aquesta, quasi empalmem amb la de la Pell Negra, espectacular, molt ràpida i engrescadora.
Remontem per pista fins al coll de Miralles, per fer una altra sendera de novetat, però abans fem un mosset. Aquesta sendera ens portarà al Mas de les Valls pel barranc de les Tosques, un itinerari desconegut fins ara, però que ens ha agradat moltíssim tot i que algun cop tens que baixar de la bici. Estem en ratxa va, una altra sendera, la de les valls. Fem alguna que altra parada per fer fotos i gaudir de les vistes impressionants. I tot seguit una altra, la del Coll de la Creu. Que ja ens deixa prop d'Arnes. Segons Carles, 9 Km de sendera ininterrumpida!!! Ja som a Arnes, aquí ens dividim. Jordi Martí, Jordi Sanchez i jo mateix ens tocarà pedalar un ratet més fins Beseit.
Nando, Iban i Carlos marxen cap a casa, els ve a buscar Verònica amb el cotxe. Aquest cop la logística ha estat una passada!!! Fem una cocacoleta i ens despedim. Donat l'hora, decidim anar per asfalt i no tenir sorpreses. Fem 16 km més, arrivant amb poca llum a Beseit. Ara toca recuperar forces per demà, dutxeta, cervesetes, unes braves... ja se sap, lo típic. ja ja ja. I per acavar, un bon sopar a la Fonda Roda, que mai et deixa indiferent.
Dia 2
Surtim passades les 9 del matí de la Fonda, hi ha una rosada impresionant, tot està blanquet, inclòs l'asfalt!! Tenim per davant la part dura del dia, Formenta!! Una pujada típica del port, que te la tens que agafar amb molta paciència. Fent alguna que altra paradeta, arrivem a la sendera que ens portarà a la Casa forestal del Rei. Una sendera que ens alegra després de la llarga pujada per pista. A la casa, esmorzem i fem les fotos de rigor, juntament amb uns companys de Btt de Vinaròs que també arrivaven en aquell moment. Fent un mos decidim, encertadament, no fer la pujada per sendera que teniem prevista després del barranc. Les forces ja flaquegen i preferim arrivar a casa a una hora desent.
Deixem la casa del Rei i ens dirigim cap al barranc de la Coscollosa. Al principi s'ha d'anar a peu amb la bici al costat. Al cap d'un moment la cosa es complica i ens tenim que organitzar per passar-nos les bicis de roca en roca. Ai, a vore si ens hem colat? Això està fatal!!! Pos el track està be!!! Els companys de Vinaròs es despedeixen i tiren enrera, ja n'han vist prou!!!
No hem podia pensar que a pocs metres començava una sendera totalment ciclable, ràpida i sense cap dificultat, tret de la vegetació que la tapava una mica. Passem pel Teix de la Coscollosa i ens aturem a fer quatre fotos. Continuem baixant i després d'una forta baixa pedregosa i molt empinada, que s'ha de fer a peu, arrivem a la zona del Pont de la Guimerana. Remontem un troç de barranc i surtim a la pista de Caro. Ja hem fet la part agradable del dia, i ara toca pedalar fins el restaurant, amb l´únic alicient d'un bon plat combinat de recompensa. Ens queda un llarg tram de pista forestal amb bastant de desnivell, on les forces ja van justes.
Arrivem prop de les 3 de la tarde al cotxe, carreguem i a dinar, que ens l'hem guanyat!!
Hem passat dos dies genials pels ports, gaudint de la nostra afició per la Btt i la natura, i sobretot amb la companyia de grans companys/amics sense els quals, tot això no seria possible, i molts altres que no ens han pogut acompanyar per feina o familia.
Gràcies Companys!!
Gràcies Montbike!!
(Lluís)
