miércoles, 2 de mayo de 2018

Mont-roig Pratdip

Després de dies sense cròniques, aquesta la mereix, potser no és una de les rutes més boniques en cap aspecte, però si, de les compensades, trams de pujades per pista, senders, corriols que diuen per aquí i una bona i llarga baixada de sendera, trialera pe aquests.
En definitiva, quan canvies de forat.... jajajaja
Sortim 5 Montibkers amb Dani com novetat de Mont-roig, puntuals a les 9.00, el lloc triat, ideal per aparcar i cerveseta en tornar, a la zona esportiva.



El primer tram són camins en lleugera pujada fins a Riudecanyes, anem saludant a multitud de bikers, que demostra l'afició i el bon terreny que tenen.
De Riudecanyes a Vilanova d'Escornalbou alternem trams asfaltats i pistes, també acumulant metres de forma suau.
Sortim del poble i ara això comença a picar amunt per fer la primera sendera que ens porta entre dues graveres, senda amb trams espectaculars, amb un terreny diferent de graves en molt de grip i zones peraltades.
Ara que hem matat el record dels quilòmetres d'aproximació, comença una forta pujada per carretera primer i després per pista formigonada, ja a l'espai de la Serra de Llaveria, deixant el poble de Colldejou a la darrera.



Últim tram en sender de pujada on ens toca espenyar la bici un moment per coronar el Collet de la Terra Blanca (Cruilla de varios PR's) i nosaltres agafem el del PR a Pratdip per gaudir d'una bona baixada, amb trams més tècnics altres ràpids i algun tram de remuntar curt, però en definitiva, molt bona baixada recomanable si es té un bon nivell baixador.

A Pratdip complim amb el promès a Ramon, i fem la parada a Bar per fer una cerveseta ràpida i tornar a Mont-roig seguint diversos camins i petits trams divertits de senders fins Mont-roig.




Bona sortida, que repetirem en alguna ocasió sense dubte, 45 min de cotxe no ens ho impedirà clar.

El track aquí...

Nando

lunes, 29 de enero de 2018

Bítem (Lledó, Rubí, Xabalinera) i Argilers


Diumenge, fem una local... més o menys, perquè 60km són uns quants.
Volem veure la nova senda per la zona de Bítem la xabalinera i decidim sortir d'Amposta...(Camarles alguns) per pujar a la zona dels ventiladors.
Sortim d'Amposta Lluís i jo, engaxem a Ramon a Pavistamp i pugem per Ranchero per trobar-mos amb la ramerada de Camarlencs avui ;)





Per anar ràpids, i poder fer tota la ruta, anem directes pel Camí de Ranchero en cerca de la font de gràcia i pujar per l'anomenada pista de la Guerra, un cop dalt enllaçarem en part tres de les bones de Bítem.

Primer tram de la de Lledó, ràpid i sense dificultat, tot i estar una mica banyada de les pluges el divendres.
Segon tram Rubí, amb el seu crestall i baixada fins a la Bassa, està espectacular i el gaudim tots, allí parem a esmorzar i comentar la jugada, avui el terreny està immillorable. 
Un cop deixem Rubí, a la bifurcació a l'esquerra fem la nova, la Xabalinera, senda que considerarem senzilla tècnicament, molt treballada i arreglada pels companys bitemeros, alguna corba difícil al principi i res més. Al Barranc agafem la bifa l'esquerra per acabar un tram de senda diferent i remuntar fins als tarongers que ens portaran al canal.
Tram "senderil" fet, emprenem el canal i travessem Tortosa per ara fer un altre tram xalador. Pugem per l'Ardiaca per travessar el GR i anar a buscar la senda nova dels Argilers (que ens presentava Carlos Carles a la QDD) i que dóna al fons del Barranc dels Argilers, també amb molt de grip avui i el fons del barranc net del canyar.
Bona sortida que amenitzem a l'Aldea amb una cerveseta com és costum a Montbike ;)

Nando

domingo, 21 de enero de 2018

La Pica (11ena edició)


Un any més... i van 11.
Crec que em permetreu unes línies personals, i són per comentar, que 11 són les cròniques que he fet d'aquesta sortida, no puc afegir moltes coses, però m'agrada veure les fotos dels qui anem i veure com passen els anys i alguns repeteixen, altres no, però sempre tots surten dient que l'any següent "a tornar-hi", això vol dir, que aquesta marxa continua agradant i no és per menys.


Jo mateix, amb un problema a la vista, he estat a punt de ser baixa, però no em podia perdre continuar sent dels pocs.. Potser quedem 40, que han fet totes les edicions, i com sempre, fent-la amb els companys, amb ambient de sortida i no de cursa, tot i que sempre dónes més del que pots, i l'última pujada et marquen les rampes.
Destacar el vent que ha fet la primera part molt dura, i s'ha notat en el ritme per poder afrontar Miramar, així i tot, contents i el grupet nostre Marc, Miquel, Ramon i jo hem anat prou junts, amb bromes, ara estira un, ara l'altre i xalant en les bones sendes, encara més enguany amb cap tap, i això que algun sender tenia nivellet.


Després de la pujada dels tambors hem agafat els quatre la senda de baixada i allí Miquel a tingut una forta caiguda, on finalment s'ha trencat una costella.... vinga ànims, sabem que això és dolorós i llarg, però en quatre dies et tenim fent-mos els boníssims vídeos (gràcies com sempre Miquel!!!)

Tampoc en aquesta ocasió, tot i la lesió ha deixat de fer-lo.

Bé, bon grupet Montbiker, com sempre, que hem tingut gent a full, com RubenDieguitoManu, Sergi, Enric, Alex... no em deixo ningú crec... felicitats a tots.

Nando

domingo, 14 de enero de 2018

St Domènec, Vallibona, La Creu, Bel, Borja


Sortida de les de Port, de les bones clar, on tenim de tot, fortes i llargues pujades, senders, i sense amagar-mos, algun tram d'espellar bici, i més, si el biker no li queden cavalls per afrontar-ho.

Primer donar les gràcies a Mauro i Paco, per compartir aquesta nova ruta que per nosaltres és nova.



Sortim per recomanació de Paco, de l'ermita de Sant Domingo, el motiu, deixar el tram més complicat pel final, i no fer més dura encara la ruta, la veritat un encert.
Aquesta ermita, alberg o similar es troba a la carretera entre Rossell i Vallibona, al km 12 direcció Vallibona, arribem puntuals a les 8.15 on ens trobem en Mauro i els companys, per repetir la volta, bona senyal que val la pena ;)
Emprenem la primera senda i camí en baixada fins al riu Cérvol, i anirem seguint aquest camí per evitar la major part de la carretera direcció Vallibona, zona entretinguda de puja baixa per escalfar.
Ara, travessem la carretera per fer la llarga pujada direcció Castell de Cabres, deixem Vallibona a l'esquerra.. alguns ja volien fer parada.. però, continuem la llarga pujada de pista fins a l'encreuament que ens portaria al Mas de Cinfores, són fins aquí 20km de pràcticament tot pujada, esmorzem de peu, ja que està nevant, i la veritat, fa bastant de fred.
La sortida passa ara als trams de senda, la primera, la Creu, aquesta l'havíem fet una vegada en sentit contrari de pujada i evidentment en aquest sentit és molt més agraïda, només té al principi una petita remuntada molt dura... alguns ja fem els primers peus.
video de Miquel!

Després, enganxem el Coll de Xumadors, on també fem el PR a Bel en direcció contraria a l'habitual, i molt xalador
Hem encadenat pràcticament 8km de senders fàcils, però, molt divertits. Teníem previst poder arribar a Bel, tal com està al track, però anem molt bé de temps, i podem acabar la ruta a bona hora, i fer la cerveseta artesana Sant Domingo, així que emprenem els senders nous.
Aquesta és la part nova per nosaltres, dos senders enllaçats amb dues fortes pujades. El primer tram espectacular, ràpid i amb poca complicació, fem una petita baixada per encara la primera pujada pel mateix sender i després la bona senda fins al Barranc de la Borja, on comença la pujada per sender a la dreta, per arribar al Mas de Borja, fotos i continuem en forta pujada per coronar a la Font del mateix nom.
Aquesta raconada és impressionant i fins i tot té algun arbre peculiar, on també fem foto per fer més distreta la pujada.


Últim sender de baixada, per arribar a un final de pista en baixada fins St Domingo de nou, on fem l'esperada cervesa!!
Sense dubte, repetirem aquesta bona volta, que amb aquests senders nets i de nivell moderat, permeten que tots tinguem el nostre moment de glòria... ara si... també, si no et reserves, les dues pujades últimes és podem fer llargues i a peu.




(Nando)

lunes, 11 de diciembre de 2017

Sortides del pont de desembre


Dimecres 6: Terranyes

Bé, com ja s'està fent un costum, el dia del meu aniversari, si el temps ho permet, fem la pujada a Terranyes, en ganes de no repetir pujada, busco opcions, i enguany potser una mica rebuscada jajajaja.

Sortim d'Arnes amb un poc menys de 0 graus però el millor està per vindre, i quan ens aproximen als Estrets, la fresca és guapa i arribem a -, però ningú ens para, així que fem els Estrets i en poc estem a la Franqueta.
Allí agafem la pista de la Vall d'Uixó que no deixarem fins a acabar-la, anem pujant amb alguna rampa important i s'ha acabat el fred jajajaja. Passem l'entrada al sender que fèiem en l'altra ocasió cap a Punta Serena i continuem. Ara ve el tram complicat, estàvem tots avisats (1,7km de pujada en bici al costat) i no defrauda, amunt bufant i alguns maleint al guia per dins, però arribem al Saltador de Franquet, lloc privilegiat per les vistes i parem a esmorzar amb un canvi de temperatura important.


Volta pels plans de Teranyes, visita al refugi, i ara queda la part bona de la sortida, baixada pel Pimpoll, Pell Negra i senda de la Vall del Torrero, tres sendes de més tècniques a menys, que ens deixen amb bon regust final de la sortida...


No crec, que repetim aquesta pujada, i realment no la recomano, si no es té ben clar l'avís de l'hora de bici al coll, però s'ha de fer el bateig, als nous Motbikers ;)
Gràcies a tots per acompanyar-me en aquestes bogeries al cumple!.






Divendres 8: Casetes Velles



Tenim sort, i el vent perdona el matí, així que fem la programada de Casetes Velles, un clàssic que està de moda jajajaja.


Normalment ens agrada més fer la volta al contrari però aquesta vegada fem com ho fa el 90% de la gent i un cop dalt de Casetes Velles saltem per Portella Calça (Mas d'Andresito) per visitar el Faig Pare i la pista del Retaure.


Fotos de rigor i perdem cota per anar a la recerca de la pista de la Carrasca Grossa, altra foto i amunt, sempre la fem de baixada i pareix una altra cosa, en poc, estem dalt, per fer el tramet de senda de baixada fins al refugi, aquest molt tapat i en arbres al mig possiblement de la petita nevada de la setmana anterior.


Ara només queda baixar per on de costum, i xalera a tope!




Diumenge: Godall i rostida



Per rematar el pont, fem una sortida local, arranquem de la Fina amb bicis, i anem a Godall per fer Vila llarga, Antiga Pedrera amb extensió pels Pinets i la baixada per la senda de moda, les Obagues, que no ens cansem de repetir. Bon grupet a qui se'ns ajunten els irreductibles CabringsFuentes i Tino, que tampoc estan tan malament;) i en les 3h promeses a casa per dutxa i rostida!!.



(Nando)

lunes, 4 de diciembre de 2017

Volta Serra Montsià


Diumenge sortim pel Montsià, teníem previsió de vent i fred, i fem una de les sortides més recorrides en aquests casos
Pels veterans és la volta del segon Duextrem, ja fa 7 anys d'això, i es tracta de donar la volta a la Serra del Montsià saltant per la zona d'Alcanar.


Sortim puntuals a les 8:00h de la Fina, només 5 Montbikersabrigadets això sí, però sense el temut vent, i en només 50 minuts estàvem al Mas Mulet, es nota que teníem pressa per passar la nevera de Freginals i les Ventalles. 
Sense parar, emprenem la pujada pel sender de Roca Roja i al encreuament ja amb la senda al poblat ibèric d'Alcanar parem a esmorzar.. quatre vidiets distrets i rient, no de fred, tornem a arrancar per fer la part de baixada a la fàbrica del Ciment, aquesta part molt degradada, solta i en molta pedra al mig, avui no és dia d'aquesta senda.


Ara, i només són les 10.. la veritat estem flipant una mica, anem fent el camí dels Bandolers i després d'algunes de les sendes emprenem la pujada a la Gossera (L'antena pels Ràpitencs) on ens dividim, els que tenen ganes de més pedra per l'Antena i Ramon i jo per la Santa.
Ara retrobats tots emprenem el camí de Canicia i pujada al Napo, tram on ja pesen les cames però fem a bon ritme. Últim tram, amb el sender que lluitem fins al encreuament de la Font d'en Burgar i després un ratet d'espenyar la bici per coronar el Pla de Gallos.

Fotos de rigor, amb un dia que ha quedat espectacular, i baixada pel GR que està netejat com feia anys que no veia, impressionant baixada que fem molt ràpida per arribar al Mas de Miralles. Hora? Les 12:20 .... s'ha de continuar i remuntem pel mateix Mas per fer les locals de cartutxos i ermita.


Boníssima volta, que permet fer una bona trompada en dies on les previsions de temps no són massa bones, i destacar el GR que està en perfectes condicions.


(Nando)

lunes, 27 de noviembre de 2017

Serra d'IRTA -Castell i Font de Canes


Diumenge, tornem a fer sortida per la Serra d'IRTA, aquest cromo em faltava personalment a l'àlbum, ja que l'altra vegada que vam programar-la no vaig poder acudir.

Un cop feta, sense dubte, per mi, la millor de totes, sortida com ja sabem al terreny triat, dura tècnicament, amb sendes amb molta pedra solta i bons desnivells, però que al nostre nivell es poden fer totes, només petit remonte a peu per coronar el Coll de Palma abans de la senda estrella a la Font de Canes.


Bé... 8 Montbikers a la sortida, arranquem 8:30 de Penyíscola amb una bona fresqueta que de seguida perdríem pujant pel PR194 direcció l'ermita de Sant Antoni, primeres rampes formigonades que et fan pensar que conyons fas diumenge al matí aquí bufant d'aquesta manera jajaja.
Al poc, i no estem tan malament, hem coronat l'ermita però encara queden dos remuntades ara per senda seguint el PR, pujades tècniques però que es poden lluitar i anar cremant cartutxos com diem tècnicament.


Arribem al Castell, on fem la típica parada per esmorzar, i amb solet i un dia fantàstic emprenem la primera senda del dia.. cara avall. Bona senda, tècnica i en alguns trams en excessives pedres però molt xaladora.


La senda ens deixa a l'Autopista on recorrem uns pocs kms el lateral per començar la segona pujada èpica del dia, pel camí de l'ametller, primer formigonat, després pista i finalment mortirolo impossible a peu, per coronar el Coll de la Palma on ja sentim el crit típic de "NUNCA MAISjajaja... tot s'ha de dir, que no passa dels 10min a peu cronometrats.
El patiment té la seva recompensa, i tenim davant la llarguíssima senda fins a la mateixa Font de Canes, senda espectacular, una mica tapada en algun tram, però molt vistosa amb trams, fins i tot, en pins que costen veure per aquesta serra.


Parem a la Font a agafar forces, que van justes en "el pelotón" de cola, ja portem 1000+ i molta senda de treball. Pistegem cara avall uns quilòmetres, per agafar una nova senda més planera direcció ja de tornada cap al Mas del Senyor.
Ara camí ja conegut del Mas del senyor, per fer l'última senda que ens donarà a la mateixa mar, senda coneguda, potser la més ràpida de totes, que sempre et treu la rialleta.
vídeo de Mqueil Sancho

Tornada per la costa, amb el collet de la Torre Badum i arribada a Penyiscola en les 4:30h pronosticades.
Gran sortida, amb desnivell, sendes i tècnicament complexa, però que ens demostra que tornem a estar a un bon puntet... ara a no perdre'l en els soparillos i festuquis!! Diumenge més!!