Etapa 0. El divendres
Per començar el divendres ja partim un bon grup a preparar la ruta i els últim retocs tècnics, que com no podia ser d’una altra manera es fan en diversos Bars i locals de Vallderobles. Una vegada finalitzades les estratègies de la primera etapa del dissabte, i ben sopats marxem a la casa rural Vicent per descansar.
Etapa I. Dissabte: Beseit, Formenta, Barranc Coscollossa, Moletes d’Arany
El dissabte apareix el resto d’expedició i així, finalment, som un bon grupet, com podreu veure a les fotos de Jaume, i emprenem amb molta calma la temuda pujada per Formenta, un bon desnivell que cal superar per poder gaudir de les esperades senderes. Un cop arribats als Coll de la Creu decidim fer la primera parada per esmorzar i agafar forces per la primera de les senderes cap al Xalet del Rei, sendera molt ràpida i recomanable, encara que es nota que no es de les més conquerides pels bikers, amb alguns trams una mica perduts, però que recomano a tots de fer-la.
Després de més fotos a la “Casa de todos”, emprenem per les marques dels estels la baixada pel barranc, on tenim alguns passos complicats per aigua, continuem i ràpidament agafem la segona de les senderes, també molt ràpida i llarga que ens portaria, després d’un petit tram molt tècnic fins el Pont de la Guimerana, al barranc de la Coscollosa.
Parada per dinar, després d’una petita equivocació, que ens fa recorre part del barranc amb les bicis al coll, però que dona, aquell puntet d’aventura que sempre fa falta, i de polèmica per animar la sortida.
Després, continuem per pista en busca del Coll de Navic i seguint el Gr8 fins el Pouet de Borras, allí ja ens acudien les mosques..... alguns feien una mica d’olor a morts i per rematar-ho els caçador, “tocant els collons”.
El millor estava per arribar, la baixada per les Moletes d’Arany és espectacular, trams tècnics, on tens que ficar a prova els frens i les suspensions i un final apoteòsic amb unes corbes impossibles que ens deixen a l’entrada del Parrisal.
Reparem algunes averies típiques de aquestes baixades i en plat, encara no entenc com, tornem a Beseit on ens esperaven les cervesetes de rigor i una bona dutxa.
De la etapa nocturna a Vallderobles no hi ha reportatge, però vos informo que serà millor triar una altra ubicació per fer nit, al dia següent més d’un no va poder sortir i altres no agafaven el color. Ara, de xalar van xalar els cabrons!!
Etapa II. Diumenge: Arnes, Estrets, Forestal, Pell Negra amb Variant (novetat)
El diumenge tenim baixes forçades però tot i així Ladis, Toni i 3 companys de Gandesa decideixen venir amb aquest cadàvers a fer 3 senderes de 10!.
La primera part d’aproximació, com sempre pels Estrets, després de remuntar una mica accedim a la sendera dels Forestals amb la versió curta però no menys divertida, sense més problemes marxem en busca de l’àrea de la Franqueta per remuntar la pista fins l’entrada de la Pell Negra, no se quins cubates van fer alguns, però encara tenien ganes de guerra i els atacs personals no respecten ni al Presi del Cabring... ja no hi ha decència!
Esmorzem a l’entrada amb els comentaris de la pujada i emprenem la primera de part de la baixada de la coneguda Pell Negra que es troba igual d’impressionant que sempre, i ..... era d’esperar amb una baixada tant guapa, ens passem la bifurcació que ens ha de portar a la pista de les Valls, recuperem el tram i emprenem aquesta part de pujada amb un final per sendera molt guapo.
L’última de les senderes i la novetat del dia ens porta des de la pista de les Valls fins els Estrets amb una sendera ràpida però amb la inclinació justa per tenir-te sempre al límit de sortir-te de la traçada, una passada que segur que repetirem en més d’una ocasió.
Després dinar de germanor a Arnes on veiem el desastre d’Alonso però que no ens amarga el gran fin de setmana que hem passat.
Felicitar a tots els Cabring per aquest dos dies, per invitar-nos com sempre a gaudir-los, i ensenyar-nos novetats per nosaltres que no tenim tanta experiència (no t’estic dient veterano Jaume!) i conèixer més parts dels Ports.
A Jaume per estar sempre “al frente” d’aquesta tropa, que ja té mèrit, i preparar les petites sorpreses que donen més al·licient a aquestes sortides, a Tino per...... no sé, per aquestes frases celebres (esta sendera me sona, però no l’he fet mai). Als Xavi’s per donar aquells puntets d’estratègia.... bé a tots per fer-mos passar dos dies impressionants.
Les fotos aquí.......
El track I Dia aquí.....El track II Dia aquí....(Nando)
