Caro: Senderes a Mola.

Degut a l’aplaçament de la sortida llarga de GR8 pel 7 de novembre ens quedàvem sense la possibilitat de pujar a Caro, i amb molt de criteri, Jaume ens comenta de fer una sortida curta però molt agradable (ja m’enteneu...de senderetes) per la Mola.

No ho pensem massa i el diumenge amb el canvi de previsió del temps.... ja començo a dubtar de la professionalitat dels homes del temps, pujem a Caro, fem la primera i típica sendera del refugi on en gelat ja activem l’adrenalina i emprenem la pujada a la Mola, arribem a la bifurcació de Cova Cambra i allí fem la primera de les parades per visitar aquesta increïble Cova, sempre passem de llarg i el dia s’ho permetia.

Segona sendera espectacular la de Cova Cambra amb molta pedra solta i bon desnivell però què gaudim al màxim, arrivem al barranc i ...... que passa..... les bicis al terra Jordi i Ladis desapareguts........ (OSTIA UN ROVELLO!!!!) No més mos faltava això, parem i canviem d’activitat, ara micòlegs. Després de no poc protestar, aconseguim que Jordi i Ladis tornen a les muntures, i això sí, amb mitja dotzena de rovellons a la Camel que després disfrutariem tots.

Retornem a la pista i ens desviem a la dreta per fer la tercera de les senderes, aquesta nova per mi, i també de qualitat superior, que ens portaria de retorn a la pista del Regatxol per on tornem amb ganes cap als cotxes.

Com, tot i perdre més d’una hora en paradetes rovellonaires era prompte decidim entrar amb la bossa de rovellons a fer la cervesa i aquí teniu la prova del aperitiu i les cerveses que ens casquem, tot no pot ser patir!!!

PD: Si algú vol aprendre a fer rovellons que parli amb els Micòlegs de Montbike!!! Fan classes pràctiques de com guardar-los a les Camels.

El track aquí...

(Nando)