Dos dies Montbike 2014 (Cornudella i Poblet)

Aquest cap de setmana, és d'aquells, que esperes durant molts de dies, són els nostres dos dies, representen més que una sortida de bici, són, com a club, i com a bikers, la demostració que continuen en bona forma.

Enguany, provem una nova modalitat, caldria, si, molta més preparació i coordinació en rutes i en els aspectes de logística, però volem aprofitar que els de Trail estan també a tope, en samarretes noves i tot (jejejeje) i fer una sortida conjunta. Cal donar les gràcies a Ferran Vidal que amb l'esbós que li presento de les rutes de BTT aconsegueix muntar dos molt bones sortides pels de Trail.

Tot i això, molts no han pogut venir, sempre passa, les dates, compromisos, curses, i lesions, unes quantes enguany, fan que no puguem estar tots junts en cos, però si hiperconectats. Com trien de fum els watchapps de les dues seccions. 

Dissabte: Cornudella -Serra del Montsant

A les 7:00 Fina, carreguem i després de fer els cafès, cap a Cornudella, som una bona colla 16 Montbikers disposats a fer la ruta BTT i Trail. Nosaltres faríem ruta llarga amb quasi 60qms i prop de 2000+ i amb molta senda. Un bon repte. A les 9 i poc, arranquem per fer la primera part de la sortida, on guanyaríem de forma ràpida l'altura per pujar a la Serra Major, ermita de Sant Salvador i GR pel cingle, Roca Corbatera i fotos de rigor, fins aquí tot conegut d'altres sortides.

Esperàvem trobar-mos en els de Trail però la boira i el temps, amb mot de vent, impedeix aturar-nos i intentar agrupar, continuem pel GR i PR per tota la zona alta, una passada.

En algun punt, no determinat, perdem el PR que seguíem per baixar a Cabacés, i com sempre, quan ha de passar algo, passa, el GPS que porto ens juga una mala passada, total, ens fiquem pel que pareixia la senda bona, però que finalment, es va perdent i perdent.... sort de la frase dels dos dies, "Eics! s'ha de tirar de coco" i amb les bicis al coll anem buscant la sol·lució, baixem fins a un mas i d'allí a la pista que finalment ens porta a Cabacés.

Hem salvat "el momento" i ara toca, a l'hora programada, dinar com senyors a aquest bonic poble del Priorat, on una molt agradable cambrera rebria les nostres felicitacions pel bon dinar i el bon vi (jajajajajaja). 

La sortida, després de dinar, com sempre, són costa amunt, ni en baixada haguéssim pedalat però, "3 plats i postre".... "estas muerto y lo sabes" ni Barberà parla. Guanyem alçada, per pistes i GR en senda, on descobreixo el problema amb el GPS, una opció als mapes que et canviava la posició real per la de la senda més pròxima.... bé, més tranquils emprenem una bona senda de baixada a Escaladei i la remuntada a la Morera de Montsant, on reprenem la part ja coneguda final amb una boníssima senda de baixada per retornar a Cornudella amb el dia fet.

diumenge: Poblet

Hem dormit a les Masies (Poblet), i cal dir, que tinc una autocrítica dels dos dies, rebentats com vam arribar, el partidet de la Champions (no coment) i que calia agafar cotxes per sortir, fan que no anéssim a prendre ni un Gintònic (AIXÒ NO TORNARÀ A PASSAR, EH MAESTRO!!!)

Esmorzem com senyors, una mica massa i fem la bona sortida programada, per pujar fins a la Mola dels 3 Termes i baixar per sendes fins als cotxes, avui sí, anirem trobant-mos i emprenyant amb els de Trail, que fan la mateixa ruta, però amb variacions, i que permet fer-mos algun Selfi i tot jajajajaja que bo!!!

La pujada molt agraïda, pista de la Pena, cap a Rojals amb un desnivell molt suau que ens permet xarrar i anar comentant cosetes de la VIP, que també passa per aquí.

En arribar dalt, esperem als de Trail, i foto de rigor tots junts.

La baixada, se'ns fa més llarga del compte, si ahir amb 12 bikers no tenim ni una punxada, avui amb 7 enviem 3 canvis pràcticament al desastre, i això ens impedeix agafar el "flow" necessari, les sendes, bestials, sobretot l'última. Amb les condicions que portem les bicis, deixem una per fer, i així tenim excusa per tornar a una zona que tant i tant ens ha agradat.

En definitiva uns grans dos dies 2014, que recuperen l'esperit d'altres anys, amb un dissabte de bike a tope, amb multi aventura, i un diumenge més xalador i de sendes.

 Montbikers: "Equipo, a tirar de coco"!!!!

Fotos al facebook del club

(Nando)

Crida de voluntaris

Endu-Bitem

Aquí vos deixo la mega esperada crònica de Carrete al natural, tot i que sabem a passat pel corrector/traductor fijo..... ;)

Bueno companys, lo dia 18-05-2014 sembla una data molt normal, però no ho és, Endu-Bítem, si ho separem, Endu, sona a induir, traga, apreta que m’astrenes,  i Bítem, que puc dir de Bitem, territori salvatge, pedres, costes, vegetació, dur molt dur, però noi, el circuit trobo que el fan tan bonic i apassionat, del verbo passió, que quan la probes, t’enganxa.  Bitem la comparo com aquells bous marracos, que paren al mig de la plaça, i te miren vulguen dir...”vine, vine” i quan estàs a tiro, pum! o pip pip pip, que vull dir en això, que Bítem es una passada, però no vaigues de listo que pot fer-te mal.

Bítem la coneixíem per un amic que mos va portar fa molts anys, tampoc tans, però segur que cinc o sis, lo temps passa enseguida. Per a natros era una cita pendent una vegada al any...anar a Bitem i sobretot quan a la zona feia vent perquè allí dalt ni una gota tu!

La gent de la colla del Montaspre, van pensar que Bítem, estava preparada per a fer un descens d’enduro, i quanta raó tenien...tenen gent entesa en la matèria i territori i molta il·lusió i afició, perquè allí d’alt n’hi ha molta de gent que els hi va el mon de l’enduro, i mira per a on, no només van pensar en la Endu-Bítem, sinó que damunt van fer que fos puntua ble per a la copa catalana, vaiga passada! La gent de Bitem es com les muntanyes d’alli dalt, mont aspre, lo moret, etc, dur, exigent i competent.

Natros veiem que u preparaven, però jo, ni pensaments d’apuntar-me, perquè si que es veritat que hi anava a entrenar, però claro, la copa catalana i tot aixó, jo dic...”antaidanar jo” i també per no prendre-li  lo lloc a algú que s’ho mereixes més que jo, però bueno, en totes les famílies hi ha algú que la lia, i com si la va liar lo nostre a mic Barberá!! I jo que me’n alegro que la lies! Ell ho va encendre tot, (com sempre) quan anava dient per lo guachapi...”Jo ja estic apuntat”, i encenent la penya, després lo presi dels jabalins, opel (David)també apuntats, Carlos Carles també, i jo, encès en llama...mecàgon! però aquí que passa? después Adam també s’apunta, mareeee , al final...a la merda! jo també m’apunto i que sigue lo que deu vulgue, i truco a Fofo i també s’encén en llama, mira si el vam encendre que no se ho va pensar dos vegades a apuntar-se. Oscar que es va apuntar a última hora (ells es del USB) este noi... una fletxa, un nivell bestial! Ja tenim l’equipo, vaiga equipo! toti veteranos menos Adam, que té bastant coneixement,____ no hauríem ni en el millor dels casos, trobat un equip més bo, ni en més bona gent, entesos en la matèria i molt bons jans, i humilds, perquè jo, sen lo més fruixet en diferència, mai ni una carada, ni exigència, ni presió, ni rés, tot de bon rotllo, als entrenos molts de consells i apendre, molt positiu, estic molt content  que m’hagin deixat formar part del equipooooo!! Vam fer una cursa competitiva, sense averies, sense trompades, tot rodat, bé o molt bé, en bona companyia i sanos i salvos, perquè no era gens fàcil, però u vam aconseguir, bueno, jo vaig fer més d’un peu, vaig passar de llerg més d’una vegada, però al final al puesto toti junts!

De la cursa vull dir que es una passada, molt exigent, era una cosa que no havia fet mai i vaiga fliplada! cinc baixades espectaculars, a ver com vos u explicaria..au anat a Port Aventura? pos mira...la primera es com Furius Baco però conduint tu, lo del moret és com el Dragon Khan però en lo recorregut més llerg que te cagues!, les atres l’Estampida, i tot això en lo cap dins d’un casco de moto que sens la teua respiració en dolby sorround, los ulls que me surtien de la bisera, vaiga puijadetes decoret, si m’hagueren mirat la presió, li trenco la màquina!

Quan vaig arribar al primer T1, per cert més justos de temps que justos, mareee, lo casco, les ulleres, los guants mareee, la respiració dins del casco i el pip, pip, pip i lo crono..5..4..3..2..1..a toooope! Val a dir que les vaixades ja estaven molt trinxades, ja que el nostre equipo va sortir l’últim i claro, 240 bicis davant, imagineus les senderes, quin goig que feien, ja eren prou difícils, pos au que va!

Bueno no vull enrollar-me més, només dir-vos que és una experiència brutal, que u aconsello a tothom que pugue fer-la , te carrega d’energia a tope, sempre es diu que no t’has de morir mai sense haver anat en avió i en barco i  no sé que més...pos oblideus, lo que no t’has de deixar perdre es l’Endu-Bitem, lo Duextrem i bueno, i anar en barco també!

Pos ja sabeu lo que penso de la Endu-Bitem, dura, molt exigent també, espectacular com a experiència també, i que me ho vaig passar superbé. L’ organització a la altura a tots els trams, los cronos també molt bé, mira si estaven ben preparats que t’enviaven per correu electrònic el temps que t’havia costat lo recorregut. Excel·lent la gent del Montaspre.

Gràcies a tots els que us vau desplaçar hasta Bítem per animar-m’hos, que vau ser molts (i per la crítica també) i l’any que vé, més i més bonic (mosapegatpercaminar, gràcies) i que al club de Montbike hi ha molta gent que està preparada per a fer esta proba, en bon nivell i que l’any que vé els esperem, pip, pip, pip,...5..4..3..2..1..0

Nota: al recorregut van passar moltes coses, però maestro, com tu bé saps, lo que passa al camp de batalla allí es queda! Tots som equipo!!

Ah per cert VULL LA PUTA PEGATINA!!!!

(Carrete)

VIII Marxa del Riu- Xerta

El diumenge, 5ena prova de la Xallenger, ja van unes quantes i s'apropa la nostra, quins nervis....

Bé, tot i les baixes per comunions i lesions com la de Lluís, fem un bon grupet i finalment ens emportem, per segon any, a Xerta, el reconeixement a club més nombrós, que a més de fer gràcia i el detall, és sobretot, una obligació, amb aquest grandíssim club, La Moleta.

El treball d'aquesta gent, no només en aquesta prova, sinó tot l'any, acudint en massa a totes les proves del territori, netejant senders i organitzant trobades és espectacular. Que dir, de la prova, per mí de les millors en recorregut de tota la Xallenger i sense dubte de les del territori.

Menció especial, per Lluís Horta, gran amic i gran persona, però seria injust, deixar-me a la resta, però són tants, que no puc nomenar-los a tots, només un gràcies a tots!!!

Sabedors de la duresa de la sortida i coneixent molta part del recorregut, sortim, tot i sempre, en un punt més del recomanable, amb el "freno" posat. Cal arribar a Paüls i allí esta la guerra, la primera pujada fins al canal Xerta-Sénia divideix tot el grup i comença a ficar la gent a les seves posicions.

La part de Paüls impressionant, i les noves sendes obertes per l'ocasió a més de les conegudes de la trobada de l'hivern, donen un circuit impressionant per fer la prova i per tornar-hi qualsevol dia a pedalar tranquilament.

Sendes ràpides i divertides, però que per contra, no et permeten cap errada, en una d'aquestes, a Sant Roc, Jordi Martí sofreix una caiguda que el fa abandonar, sort de l'ambulància que estava molt ben col·locada a les fonts de Sant Roc i en un no res, podem deixar a Jordi en les assistències.

Continuo la prova amb Adolfo de company fins a la pujada al PR, feia la seva primera "llarga" del circuit, i ha triat la bona, ara ja tenim la part complicada feta, la baixada del PR i el final del GR espectaculars, ràpids i sense complicació, una passada!!

Ja només queda, la part final, amb la ultima de les sendes de Paüls, i la tornada cap a Xerta, estrenyem una mica més, avui les rampes no pareix que vulguin venir a visitar-me, i a "full" a tornar en cerca de la cerveseta i la fideua que ens han preparat.

Arribada a meta, molt content de la sortida, i amb el principal, amb aquella sensació d'haver passat un matí genial, fent el que ens agrada, la BTT que volem, de fortes pujades, pistes, i baixades per sendera i gaudint de la companyia de la gent d'aquest esport.

Ara, ens toca ficar-mos les piles, per continuar entrenant, i sobretot, treballant, per la 6ena prova, la Duextrem, el pròxim 8 de Juny.

Fotos i classificacions aquí.....

 (Nando)

3era Transplanes - Xallenger BTT

Ahir diumenge, tenim la primera de les dues proves que farem aquest maig de la Xallenger, la 3era Transplanes amb sortida a Masdenverge en aquesta ocasió i que ens presentava un circuit molt entretingut.

A les 9h molt puntuals els 18 Montbikers, si no hem descompto, juntament amb els prop de 200 bikers que prenem la sortida, ens dirigim cap a la primera part de la prova la zona de Mianes, la part més ràpida del recorregut.

Una primera part, on es decideix pràcticament la posició que tindràs, ja que la gran quantitat de sender i sent molt ràpid divideix totalment el grup i és difícil canviar la tònica.

Un cop fet les primeres sendes i Mianes ens dirigim de nou a Masdenverge per la baixada del Mas de Pau, i ja en direcció a les Foies i la part més dura del recorregut, la Serreta de Freginals, tot un clàssic de la zona, que nosaltres també aprofitem per la nostra prova, i que, pateix el pas de bikers cada dia de l'any.

Un cop feta la baixada trobem el segon dels avituallaments, estratègicament col·locat per dividir la curta de la llarga i poder mirar la temuda pujada als Massets, en aquesta ocasió i amb el mal estat que l'ha deixat les pluges i els 30km en les cames, la faríem de segur, la majoria del bikers a peu.

Avanç de tot això, passem l'ull de la carretera d'Ulldecona, però tenim males notícies, Lluís ha patit una caiguda en el pas i se l'han emportat, tot i el primer ensurt, el noi que estava allí ens tranquil·litza, dient que només ha estat rascades, aparatoses, això si, però res més, a priori.

Pujant pels Massets, només pensant en com estaria Lluís, però tota la cursa amb Carlos i Simon de la CC Aldea i un altre noi em fan oblidar una mica la notícia i continuar en grup cap amunt.

Baixada per la senda antiga de la Font, alicatada per l'ocasió, i tram final en més patiment que gloria per les rampes, en la zona del Barranc de la Galera fins a Masdenverge.

Bona cursa, molt entretinguda i bon treball dels companys de la UCSB, que han patit sabotatges de gent de la zona, segur, i que no vull comentar més. Espero que les denuncies pertinent facin recapacitar alguns energúmens, per no nomenar-los d'una altra forma.

Senyors, només fem esport i crec que fem més bé que mal, a aquesta societat, faltada de gent com la UCSB i d'altres, que promouen sense cap animo més, l'esport i la cultura que tant demanem per aquesta joventut.

I diumenge sense parar.... a Xerta (8e Marató del Riu)!!!

Les classificacions i primeres fotos aquí..

(Nando)