Bidasoako pedalak
Com és un bon costum en aquestes dates, fem la sortida dels pedals de tots els anys, van ja quatre edicions, i alguns com Lluís no se'n perden una. La veritat es que després d'acabar la pedals d'Occitània l'any passat teníem molt clar on volíem anar i l'hem encertat de ple.
Buscàvem, alguna cosa més que pedalar, bon paisatge, bona gent, bons racons i llocs, on també, fer de turistes, i aquesta ruta ho té tot!.
Felicitar a la Cristina i el Patxi que ens han guiat "de fabula", bones explicacions de la ruta, llocs per dinar, i recomanacions de totes les coses a fer. Un 10!! Segur que aquesta pedals agafarà tant de nom, o més, que les clàssiques del Pirineu.
Etapa I: Santesteban -Zugarramurdi
Primer dia, i després de l'arribada del dia anterior amb 6 hores de viatge, diràs que costa agafar la bici, anem al punt 0 de la ruta i després de descarregar i tenir-ho tot preparat arranquem amb moltes ganes.
La ruta no serà molt llarga, d'uns 40km però amb un bon desnivell, a més, fa un més que plou cada dia i segur que trobarem fang, però encara no sabíem quant.
La primera pujada, la més llarga de tota la pedals ens introdueix al paratge del Senyorio de Bertiz, un bosc màgic, les fotos no fan prou honor a què veiem, estem alucinant, bosc amb contrastos de llums i llapó que arriba pràcticament a les copes dels arbres. Sensació d'estar encantat, i mira que som grans per creure en aquestes coses...
les pistes són quasi senders, ja que el fang, les rames i fulles a terra, fan que costi avançar. Després de sortir del bosc, és succeïxen senders i camins amb falgueres que ho cobreixen tot. A poc a poc, i gaudint més que res, passen els quilòmetres, per arribar a Zugarramurdi on, per generositat dels pedals, tenim les entrades per visitar les coves i aquest petit poble de 200 habitants.
Etapa II: Zugarramurdi-Hondarribia
Si els boscos eren impressionants, ara toca gaudir del canvi de contrastos d'aquesta pedals, passem de l'interior de Navarra direcció França on passem per bonics pobles com Ainhoa i com no bons senders per més falgueres i camps amb petits cavalls tipus ponis. Parem a dinar, un cop passa't França, on un cop més Cristina ens diu, i encert, gran dinar per acabar la ruta com podrem jajaja.
L'aigua que fins llavors ens havia perdonat, ara ens agafa per aquelles pistes i senders ja de si remullats, la maquinaria aguanta, i anem fent, per arribar a Hondarribia i veure el mar. El pas en barca d'una part de la costa a l'altra té el seu encant.
Hondarribia ens permet gaudir d'un divendres guapo, "tapeo", bon sopar i nit de jazz amb algun gintònic, caret, però bo, jejejeje. Aquí també tirem de coco, i marxem a dormir, els 60km d'aquest dia es comencen a notar i la tercera etapa no serà menys.
Etapa III: Hondarribia-Lesaka
Sortim amb amenaça de pluja, avui ens tornarem a banyar de veritat, la primera part d'aquelles guapes, que tant ens agraden, GR de costa amb un interminable "sube-baja", que sempre et dóna la sensació que sempre puja jajajaja, 20Km que costem el seu, amb pluja i molt molt de fang.Com costen, més de 3h, que ens obliga a parar a Pasaia, a fer un bon bocata, de calamars que deu ser típic, per què el fa tot cristo.
Necessitem revisar les bicis, els canvis han fet estranys a més d'un i tot fa sorolls. Ens sortim de ruta per buscar una gasolinera i comprar, també, oli per engrasar. Tot i perdre molt de temps, el bocata ens permet anar tirant i fer la part de pujades guapes de la ruta, dos formigonats dels que et fan treure la "carbonilla" del motor, i ens obliguen a fer el "momento power". Menjem en ruta, que també s'ha de fer, i tirant de coco, avui si, i arribem a meta.
Etapa IV: Lesaka-Santesteban
Etapa curta en quilometres, però no se l'hi ha de perdre el respecte, matinem, no volem fer tard per dinar i després del "farton" de l'esmorzar estem preparats per tira les milles que calgui.
La ruta és, la menys sorprenent del dia, tornem als boscos que visitem el primer dia, ara més de pujada que de baixada i tornant a gaudir de les vistes i algun "repechon" granuja jajajaja
El final de ruta, pel costat del riu, amb una bona senda, passant varios pobles i estrenyent per poder fer la cerveseta abans de dinar.
Hem trobat el que buscàvem, una ruta 10!, no es pot demanar res més, tots sabem que en 200km i passant per lloc singulars, no es pot anar sempre per senda i pista màgiques, però aquesta, té un percentatge molt molt alt, a més, no demana els cavalls de les dels Pirineus, amb aquelles infernals pujades de quilòmetres i quilòmetres, però si aquell puntet explosiu del "remontes" que estem acostumats.
Ara, serà difícil de superar per l'any que bé, però ja tenim un parell mirades... Potser Menorca o León ja veure'm, la qüestió, és continuar gaudint de la BTT i de la companyia!!!
Toni, com "novato" de les pedals, s'ha portat de lujo, i segur que si no té inconvenient l'any que ve repeteix, a veure si els que tots els anys dubten, acaben apuntant-se... ja veieu, si patim no, jajajaja.
(Nando)
Les fotos aquí...
No hay comentarios:
Publicar un comentario