Aquest diumenge es celebrava la segona edició de La Pica a la poblacio de Picamoixons, aquesta vegada nomes Nando i jo ens vam decidir anar-hi. A les 7:30 del mati i desprès de posar les bicis al nou porta-bicis de Nando varem agafar l'autopista i cap a Picamoixons, a les 9 del mati arribàvem al poble on ja hi havia un munt cotxes i sobretot bicis, moltes bicis, quasi 600 participants entre el circuit blau (25 km i 700 m. desnivell positiu) i circuit vermell que era el nostre (43 km i 1200m.desnivell positiu).Nomes arribar teníem el temps just d'agafar el dorsal i bossa de regals que per cert va estar molt be(mitjons,paraigüer, bidó,vi, fideus, aigua, bossa per sabates, galletes, revista btt).
A les 9:30 ja estàvem llestos a la sortida per començar La Pica, nomes sortir ja comencem a muntar , al km 7 mes o menys a l'entrada d'un sender d'una 100 metres de distancia va estar l’únic punt negre de tot el recorregut un embós impressionant per fer aquest tram quasi 30 minuts parats, penseu 600 participants que porten 7 km de ruta es troben en un senderó d'un sol pas, “pos lio”. Una volta passat aquest bon rato parat, comença una part de baixada per camí bastant rapida i sobre el km 11 comença la primera pujada seria, que ens ha de portar fins Miramar un lloc preciós pels carrerons que hi passes i on hi ha el ja famós avituallament del caldo que per cert estava bonissim. Desprès, vam agafar la baixada que en principi es formigonada i desprès es pista en direcció a Picamoixons on allí a la meta el circuit blau acabava i el circuit vermell continuava pujant per la baixada final de l'any passat, la veritat esta última pujada es va fer molt dura, quasi 10 km de pujada dura en un petit descans al km 7 de pujada , quan ja coronem a dalt vam agafar la sendera que ja vam fer l'any passat sendera de pinassa rapidíssima on ens va deixar a pocs km de la meta i on seguin la pista vam arribar a la meta en les posicions Jon 300 en un temps de 4:11:43 i Nando 301 4:11:44 gairebé els últims però no els últims, la prova la van finalitzar 314. Bé, ja se sap, si arribes dels últims “pos sense bocata”, sense aigua calenta , gairebé sense gent i algun comentari mig en broma mig en serio com"no se per que vos heu apuntar tant prompte si heu arribat els últims" la veritat que tenien raó però...........
Al final ens ho vam passar be i felicitar als organitzadors que llevat el punt negre abans comentat, va ser perfecte i també saludar als components de La moleta de XERTA que vam anar un bon rato al final junts com era Cristina i Guillermo. L'any que be, a tornar-hi i a veure si som més per que enguany fins el que esta en "millor forma s'anima’t"
(JONATAN)
Espero estar bé pel diumenge que tenim, com tots sabeu, la I KDD de Montbike.
Després, i de forma quasi immediata, la neu a fet acte de presència a tota la pista, però no es trobava gelada i les roderes dels molts cotxes i quads que pujaven ens permetien anar amb molta tranquil·litat, a més, de les parades habituals, aquest cop, en parat a veure la bassa que es troba pràcticament a la última pujada abans d’arribar a Casetes Velles, es trobava totalment gelada i per sobre es quedaven les típiques pedres, les bicis allí ja es quedaven plantades amb molt poca dificultat. 
