Després, i de forma quasi immediata, la neu a fet acte de presència a tota la pista, però no es trobava gelada i les roderes dels molts cotxes i quads que pujaven ens permetien anar amb molta tranquil·litat, a més, de les parades habituals, aquest cop, en parat a veure la bassa que es troba pràcticament a la última pujada abans d’arribar a Casetes Velles, es trobava totalment gelada i per sobre es quedaven les típiques pedres, les bicis allí ja es quedaven plantades amb molt poca dificultat. 
Arribem a la entrada de la sendera i per la nostra sorpresa no hi havia cap rodera de bicicleta, anàvem a obrir el camí, això ens a permès xalar una mica més del que pensàvem, ja que en alguns trams, no sabíem si seguíem o no la sendera i les bicis es quedaven totalment cobertes de neu... una xalera sense descripció!!!!
Jo mateix pensava que seria molt més perillós baixar amb aquestes condicions, però no, la mateixa neu et frenava i no tenies possibilitat de caure o sortir per d’alt. Una vegada passat el primer tram de la sendera aquesta anava quedant més neta, i ara sí que, amb les pedres i el terreny banyat hem anat en més compte, llevat d’alguna relliscada sense conseqüències tot anat perfecte, als cotxes ens esperava el nostre company Jonatan que, finalment, havia decidit baixar per la pista amb un altre aficionat a la bicicleta que anava tot sol, la seva experiència també intensa.... només cal que mireu com a acabat la sortida.
(Nando)
No hay comentarios:
Publicar un comentario