El diumenge, tornem a Bel, a fer la volta que més ens agrada d'aquesta zona, crec, que és la quarta o cinquena vegada i sempre ens deixa contents.
Aquesta vegada, i per variar una mica, sortim de la Sénia en comptes de l'embasament d'Ulldecona per tenir el bar més prop a la tornada, jajajaja.
De la primera part, res a dir, cal pujar a Bel, i en aquesta ocasió, no volem repetir la pujada per senda, que es fa molt farragosa i en calma i paciència anem pujant per la carretera fins Bel, on amb Juanma que ha pujat d'Amposta en "la flaca" esmorzem al Bar.
Després, agafem el famós PR 75-5 que porta a la Pobla del Bellestar, però no fem la baixada típica que fan la majoria de bikers de la zona, sinó que continuem la pista que ens portaria cap a les mines de ferro, per fer la baixada per la zona de la lloma del Pastor on deixem la pista amb vista al mas d'Esquetxe.
Dues sendes de baixada, amb un tram molt curt de pista entre les dues, que diferencien les dues zones, la primera, molt ràpida i en molta pinassa, quina xalera, i la segona més tècnica que ens deixa dins dels Estrets del Ballestar.
Després, només cal remuntar un petit tram de sender, per fer l'ultima de les sendes, per l'empedrat dels Estrets.
Una boníssima sortida que et permet fer una volta sense preses en mig dia i en molta senda, que aquesta vegada, no remullem a l'embassament, per falta d'aigua i ganes de cerveseta a la Sénia.
Les fotos de Rodri al facebook, enllàç aquí
(Nando)
martes, 9 de septiembre de 2014
martes, 26 de agosto de 2014
Serra d'Irta pel Barranc del Boixar
El diumenge fem sortida a la Serra d'Irta, on tenim diverses rutes muntades, en aquesta ocasió, repetim una feta anteriorment amb els companys Desakatos, amants de les senderes i els llocs feréstecs. 10 bikers en sortim prompte per aprofitar les primeres hores i abans de les 9 ja estem en ruta.
Els primers kms els fem pel costat de l'autopista i agafàvem el ritme per emprendre la primera pujada pel barranc del Boixar, bona senda de pujada que et permet pedalar i anar lluitant, com ens agrada. Un cop d'alt arribem a l'encreuament amb la senda de Sant Antoni, darrer moment per repensar-se si avui no tens el dia, però tot i les bromes, continuem tots direcció la segona senda del dia, on deixarem una de les sendes que fem de baixada, normalment, cap al Mas del senyor, i remuntem al coll de la Bota pel camí de carro, unes primeres corbes molt xules per arribar a la pitjor zona de la sortida, uns 500mts de senda molt perduda on quedem marcats per tot el dia.
Parem a esmorzar, i veure l'estat general del personal, la cosa pinta dura avui, i la calor i xafogor és impressionant, pareix que'ns agüéssim tirat el poal d'aigua per l'ELA damunt, com esta de moda ara al Facebook.
Portem, dues sendes i dos cap a dalt, ara toca baixar i fer una boníssima senda i llarga, per arribar a la font de Canes. El patiment ha valgut la pena!!!
Continuem per pista passant pel Pou del Moro i el Mas del senyor, on agafem el PR que baixem en altres ocasions, més densa de pujada que ens porta en un final en baixada a la pista de SAnt Antoni.
Les forces van justes i el moment power i més ja l'hem passat, decidim parar una mica a l'ermita i agafar aigua, que també anem justos i emprendre l'ultima pujada, per sendera com no, fins a l'encreuament del Barranc del Boixar on passàvem a primera hora del matí.
Només queda baixar, per l'ultima senda i pista final fins als cotxes. 6h de ruta per fer 37kms ho diu tot, i no ens encantem massa, i no tenim avaries. Ruta dura i exigent, i un tram molt brut que et deixa una mica afectat jajajaja.
Recomanació, fer-la a l'hivern on vas més tapat i la zona o permet, fora d'això, bona sortida i bon estofat, per llevar l'etiqueta de pretemporada.
(Nando)
martes, 15 de julio de 2014
Bidasoako pedalak
Bidasoako pedalak
Com és un bon costum en aquestes dates, fem la sortida dels pedals de tots els anys, van ja quatre edicions, i alguns com Lluís no se'n perden una. La veritat es que després d'acabar la pedals d'Occitània l'any passat teníem molt clar on volíem anar i l'hem encertat de ple.
Buscàvem, alguna cosa més que pedalar, bon paisatge, bona gent, bons racons i llocs, on també, fer de turistes, i aquesta ruta ho té tot!.
Felicitar a la Cristina i el Patxi que ens han guiat "de fabula", bones explicacions de la ruta, llocs per dinar, i recomanacions de totes les coses a fer. Un 10!! Segur que aquesta pedals agafarà tant de nom, o més, que les clàssiques del Pirineu.
Etapa I: Santesteban -Zugarramurdi
Primer dia, i després de l'arribada del dia anterior amb 6 hores de viatge, diràs que costa agafar la bici, anem al punt 0 de la ruta i després de descarregar i tenir-ho tot preparat arranquem amb moltes ganes.
La ruta no serà molt llarga, d'uns 40km però amb un bon desnivell, a més, fa un més que plou cada dia i segur que trobarem fang, però encara no sabíem quant.
La primera pujada, la més llarga de tota la pedals ens introdueix al paratge del Senyorio de Bertiz, un bosc màgic, les fotos no fan prou honor a què veiem, estem alucinant, bosc amb contrastos de llums i llapó que arriba pràcticament a les copes dels arbres. Sensació d'estar encantat, i mira que som grans per creure en aquestes coses...
les pistes són quasi senders, ja que el fang, les rames i fulles a terra, fan que costi avançar. Després de sortir del bosc, és succeïxen senders i camins amb falgueres que ho cobreixen tot. A poc a poc, i gaudint més que res, passen els quilòmetres, per arribar a Zugarramurdi on, per generositat dels pedals, tenim les entrades per visitar les coves i aquest petit poble de 200 habitants.
Etapa II: Zugarramurdi-Hondarribia
Si els boscos eren impressionants, ara toca gaudir del canvi de contrastos d'aquesta pedals, passem de l'interior de Navarra direcció França on passem per bonics pobles com Ainhoa i com no bons senders per més falgueres i camps amb petits cavalls tipus ponis. Parem a dinar, un cop passa't França, on un cop més Cristina ens diu, i encert, gran dinar per acabar la ruta com podrem jajaja.
L'aigua que fins llavors ens havia perdonat, ara ens agafa per aquelles pistes i senders ja de si remullats, la maquinaria aguanta, i anem fent, per arribar a Hondarribia i veure el mar. El pas en barca d'una part de la costa a l'altra té el seu encant.
Hondarribia ens permet gaudir d'un divendres guapo, "tapeo", bon sopar i nit de jazz amb algun gintònic, caret, però bo, jejejeje. Aquí també tirem de coco, i marxem a dormir, els 60km d'aquest dia es comencen a notar i la tercera etapa no serà menys.
Etapa III: Hondarribia-Lesaka
Sortim amb amenaça de pluja, avui ens tornarem a banyar de veritat, la primera part d'aquelles guapes, que tant ens agraden, GR de costa amb un interminable "sube-baja", que sempre et dóna la sensació que sempre puja jajajaja, 20Km que costem el seu, amb pluja i molt molt de fang.Com costen, més de 3h, que ens obliga a parar a Pasaia, a fer un bon bocata, de calamars que deu ser típic, per què el fa tot cristo.
Necessitem revisar les bicis, els canvis han fet estranys a més d'un i tot fa sorolls. Ens sortim de ruta per buscar una gasolinera i comprar, també, oli per engrasar. Tot i perdre molt de temps, el bocata ens permet anar tirant i fer la part de pujades guapes de la ruta, dos formigonats dels que et fan treure la "carbonilla" del motor, i ens obliguen a fer el "momento power". Menjem en ruta, que també s'ha de fer, i tirant de coco, avui si, i arribem a meta.
Etapa IV: Lesaka-Santesteban
Etapa curta en quilometres, però no se l'hi ha de perdre el respecte, matinem, no volem fer tard per dinar i després del "farton" de l'esmorzar estem preparats per tira les milles que calgui.
La ruta és, la menys sorprenent del dia, tornem als boscos que visitem el primer dia, ara més de pujada que de baixada i tornant a gaudir de les vistes i algun "repechon" granuja jajajaja
El final de ruta, pel costat del riu, amb una bona senda, passant varios pobles i estrenyent per poder fer la cerveseta abans de dinar.
Hem trobat el que buscàvem, una ruta 10!, no es pot demanar res més, tots sabem que en 200km i passant per lloc singulars, no es pot anar sempre per senda i pista màgiques, però aquesta, té un percentatge molt molt alt, a més, no demana els cavalls de les dels Pirineus, amb aquelles infernals pujades de quilòmetres i quilòmetres, però si aquell puntet explosiu del "remontes" que estem acostumats.
Ara, serà difícil de superar per l'any que bé, però ja tenim un parell mirades... Potser Menorca o León ja veure'm, la qüestió, és continuar gaudint de la BTT i de la companyia!!!
Toni, com "novato" de les pedals, s'ha portat de lujo, i segur que si no té inconvenient l'any que ve repeteix, a veure si els que tots els anys dubten, acaben apuntant-se... ja veieu, si patim no, jajajaja.
(Nando)
Les fotos aquí...
lunes, 7 de julio de 2014
VIPXTREM i Benissanet
Començar com és degut, és més que mai una necessitat, i el dissabte anàvem 9 Montibkers a la VIP, alguns com jo, per primer cop, i altres a repetir l'experiència, tot es va truncar quan un company, un biker, un dels nostres, perquè tots els que fem aquest esport som una gran família, va perdre la vida.
El nostre condol a la família i amics i també a l'organització de la prova, que tot el gran cop, van gestionar a la perfecció, crec, la tornada de tots els bikers a Vimbodí.
Res més que esperar a proper any per poder tornar a intentar aquest repte.
El diumenge: Benissanet
Tancament de la Xallenger, en una de les proves en més crisma del circuit, la de Benissanet, l'època de l'any i les ganes de festa d'aquesta gent es reflectien en les cares dels bikers que van poder gaudir d'aquest boníssim recorregut, com m'han comentat i dels bons avituallaments amb pernil i cervesa i tot,..... una que em perdo i veigues jajajaja (Eduard ho sento no podia ser en aquesta ocasió)
També destacar el minut de silenci, que es va fer, pel tràgic succés a la VIP.
Bon grup de Montbikers amb 17 participants i us deixo la foto i els links de l'organització.
Link de la cursa amb fotos, classifiacions i més
(Nando)
El nostre condol a la família i amics i també a l'organització de la prova, que tot el gran cop, van gestionar a la perfecció, crec, la tornada de tots els bikers a Vimbodí.
Res més que esperar a proper any per poder tornar a intentar aquest repte.
Jordi descansa en pau.
El diumenge: Benissanet
Tancament de la Xallenger, en una de les proves en més crisma del circuit, la de Benissanet, l'època de l'any i les ganes de festa d'aquesta gent es reflectien en les cares dels bikers que van poder gaudir d'aquest boníssim recorregut, com m'han comentat i dels bons avituallaments amb pernil i cervesa i tot,..... una que em perdo i veigues jajajaja (Eduard ho sento no podia ser en aquesta ocasió)
També destacar el minut de silenci, que es va fer, pel tràgic succés a la VIP.
Bon grup de Montbikers amb 17 participants i us deixo la foto i els links de l'organització.
Link de la cursa amb fotos, classifiacions i més
(Nando)
lunes, 30 de junio de 2014
Montbikers pel món!
Aquests dies varios Montbikers beteteros, han fet sortides de llarga distància, des d'aquí felicitar-los i podeu veure fotos i comentaris als seus perfils de Facebook.
Enhorabona Montbikers!
lunes, 23 de junio de 2014
Entrevinyes -Bellmunt del Priorat
Ahir diumenge, tornava la Xallenger, però d'una forma diferent, amb la prova invitada, un nou terreny per descobrir, amb els joves companys de la zona , que tantes ganes han ficat per retornar la prova a casa d'ells.
Felicitar-los, sense cap dubte, tot no surt sempre bé, però les ganes i la il·lusió que fiquen es veu de seguida, el fet de no ser puntuable, també llevava pressió organitzativa, i això ha estat un encert, els més de 100 bikers, que finalment s'inscriuen a la prova sabien que avui seria dia per estrènyer, com sempre, però que també es podria gaudir del recorregut, per mí, el que més m'ha sorprès de la zona, "entre vinyes" nom encertat al 100%, quina passada, aquells marges, les vinyes i zones de pujades i baixades de nivell, un 10!!.
Es nota la mà de Pau i Jordi triant el recorregut, exigent i tècnicament molt ràpid, que han fet les delícies dels corredors.
Nosaltres finalment 10 bikers a la sortida, bona representació que ens permet estar a totes les posicions, per davant amb Eliseo, guanyador de la ruta D.O. i Arques per les primeres posicions de la D.O.Q, ruta llarga.
Els altres, amb les ganes d'estrènyer però, poden gaudir de la sortida, arribem per la part final del grup, fent fins i tot alguna foto als avituallaments com aquest... qui no para jajajajajaja.
Fora d'això, hem passat un altre diumenge genial, matinant, suant, si... i fent molta pista, també, però si no és així, que aniria a veure aquest poble del Priorat?, Bellmunt i les seves vinyes, masos, i també les sendes, quin "guru" ens les ensenyarà?
Jo ho tinc clar, molt clar, a continuar, el 5 a la VIP i el 6 si podem, a Benissanet.
(Nando)
lunes, 16 de junio de 2014
Marató al Turmell
Feia mesos que teníem guardada aquesta sortida per entrenar la VIP, i com sempre, com som gent ocupada, quasi que no arribem a temps, jajajaja.
La ruta, coneguda d'altres muntatges ens permetria pujar al Turmell i direcció el Boixar en un mateix dia i gaudir també de dues bones sendes. Els inconscients d'aquest any a la VIP, en algun fallo per la Fredes-Paüls, sortim a les 8 de la Sénia, primers 25 kms d'aproximació direcció primer Rossell i després direcció Xert, per pistes en alguns trams molt xulos i no menys perillosos, eh Iban???, que ens deixen a la falda del Turmell.
Pujada de nivell, que fem a bon ritme, però sense presses, el dia serà llarg i cal anar guardant. Un cop d'alt, foto de rigor i baixada per la senda a Vallibona, no tan neta com en altres ocasions però igualment molt xaladora.
Un cop a Vallibona, parada per dinar, fem el bocata de rigor, i la migdiada, perquè no ens deixa el iaio que tenim a la taula de enrera, que pesat, jajajajaja.
Si hi ha poble més malparit que aquest, que m'ho diguin, que no hi penso anar!!! No tens alternativa, sempre s'ha de patir per sortir d'aquí, i el formigonat per remuntar direcció Castell de Cabres, és brutal i a les 14:20h a l'estiu, pos per agafar la bici i llençar-la.
Anem pujant i pujant, i com aquell que no vol arribem al Mas de Prades i després seguint les marques del GR fins l'encreuament de la pista fins el Mas de Sinfores,a d'alt de la senda de la Pastora.
Parem a fer foto, i com ja no mos aguantem ni els pets, pos on veiem un pla mos estirem i gaudim, ja tocava dels Ports, que et donen fotos com aquesta, no te preu!!! Ni en la MasterCard ORO ho pagues això. jajajaja
Baixada per la senda de la Pastora, que gaudim molt més, que l'ultima vegada en pluja i ja pensant en la cerveseta fem els Estrets del Ballestar, bona senda i pas per l'embassament d'Ulldecona (que no me maldi ningú llegint la crònica) cap a la Sénia. Fi de ruta, amb 80km i 2500+ ben treballats.
Ara a canviar de xip, i a Bellmunt on mos esperen els companys...
(Nando)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)































