lunes, 28 de septiembre de 2015

Rosell-Bel-La Pobla-Esquetxe

Després de recollir el premi a l'equip més nombrós, millor equip femení i d'altres copes individuals dels nostres a la Xallenger, el dissabte a la tarda, el diumenge marxem a Rosell per fer una bona sortida de la temporada de sendera.


Aprofitem encara la bona hora i pugem a Bel des de Rosell, no feien cas, però anàvem prou forts i en 45 min estem a Bel, bé, el jefe de files, Iban en una mica menys, com sempre ha sortit disparat i ja no l'hem vist fins a arribar a Bel.


Com és prompte parem a reagrupar però no a esmorzar, que veient el ritme, ho faríem a la Pobla. En aquesta sortida recuperem la baixada pel PR a la pobla que feia almenys 3 o 4 anys que no la fèiem i també esta prou bé.



Un cop a la Pobla, esmorzar i agafar forces per remuntar la senda en direcció al Mas del Esquetxe, 35-40 minuts de peleà entre caminant i pedalant. Un cop dalt, només queda baixar per la senda en direcció a Rosell, l'hem trobat més degradada, es nota que s'ha recuperat pels bikers més endureros i està en més pedra solta, de totes maneres, gran senda que et deixa amb ganes de continuar amb aquestes sortides.


(Nando)

lunes, 21 de septiembre de 2015

25ena Trobada de Roquetes


El dissabte a la tarda, es prepara la 25ena Trobada de Roquetes, quasi res, quin club i quin munt d'anys. I els joves Montbikers acudim a honrar aquesta feina, al final 14 que ens presentem a les diferents possibilitats 22, 37 km de Trobada o a la de 57 de GPS.



Per la meva part prenem la sortida de la de GPS, la menys concorreguda de bikers però la que et permetia fer totes les sendes preparades per l'ocasió, en aquesta modalitat som 7 Montbiker, Ramon, Rodri, Rubén, IbanBeto, Iñaki i jo..... i Paco (que no tardarà a firmar contracte jajajaja).



Quedem que anirem tots junts seguint els 3 GPS que portem i amb tranquil·litat, però prompte Iban no aguanta la pressió i surt disparat a la recerca de més ritme i nosaltres anem enfilant cap a Font Nova. Camins habituals i conegudes pujades fortes, com el formigonat de Font nova on la calor ens fa haver de ficar el cap a la font.



Ramon, després d'una setmana amb antibiòtic decideix plegar, i nosaltres anem intentant recuperar temps a l'espàrring del GPS per arribar al tall de les 19.00. Per complicar-ho més, a l'avituallament després del refugi pinxo i perdem uns minuts que ens haguessin anat molt bé.



A partir d'allí ritme més alt i alguna nova senda per apuntar a la memòria, que al final ens faria passar el tall de la vall del pastor a les 19.10.



Ràpid, fent la romana i la senda cap a la caramella per què es fa fos i arribem a Roquetes tancant el grup amb Sergi Ferre i els companys de Camarles.

Felicitar als organitzadors la bona volta, i sobretot pels 25 anys!!, que no es quedaran aquí, i esperem poder estar a moltes més trobades d'aquesta bona gent.

Les fotos de Rodri aquí...

El track aquí....

(Nando)

viernes, 18 de septiembre de 2015

La del Peraire

El diumenge passat, continuem amb les sortides al Port, ara és la millor època per temperatura i es pedala de meravella.


En un principi teníem previst fer el clàssic 8 de Fredes amb Negrell, com tots els anys, però vaig recordar de l'any passat el comentari de la senda que va directa de Fredes al Peraire, i modifiquem la sortida per realitzar-la.
A les 9 i poc ja som a Fredes, on estan Ximo i Raul de Santa Bàrbara esperant-mos, els hi comentem el canvi de sortida i emprenem la nova senda cap al Peraire, cal anar amb compte, ja que la senda deixa en un encreuament la que baixa al Salt de Robert i la Tenalla i s'hi ha d'anar fi per no haver de remuntar després.


La senda l'he trobat espectacular, molt treballadora, ja que llevat dues baixades on es perd cota la resta és cara amunt i s'ha de lluitar. Al final quasi 4 km de senda que només li queda un pas amb arbres tombats.
Continuem la ruta per anar en cerca del Negrell on farem la parada per esmorzar, la resta de la ruta la clàssica del 8 de Fredes, passant per Vallcaneres la senda de la casa del Rei i tornant en cerca de pinar pla.



Finalment per falta de temps, no tornem per GR i continuem la pista a la cerca de Tombadors i Fredes. Al track he deixat la tornada pel GR per recordar que això de tornar per pista, no s'ha de fer més jajaja.

Bona volta, molta senda i a esperar este dissabte la Trobada de Roquetes.



(Nando)

sábado, 12 de septiembre de 2015

Sortides d'Agost i primeres de setembre.

No hem estat parat però les festes i tal, no m'han permés, entrar al blog les sortides.

Vos deixo les fotos de les més destacades, totes són sortides clàssiques d'estiu, com la d'Armes o Mines de Ferro, o les del setembre aprofitant el port, com la de la Cova dels Bous o el Racó del Tabac. Ara a continuar...

Mines de Ferro:




Les fotos de Rodri aquí...

Arnes:


Les fotos de Rodri aquí....

Cova dels Bous:


Les fotos de Rodri aquí....

Racó del Tabac:


Les fotos de Rodri aquí....
Les fotos de Fabià aquí...


(Nando)

martes, 21 de julio de 2015

Pedals del PedraForca


Enguany teníem previstos uns altres Pedals, els del país basc, però, compromisos i feina ens obliguen a cancel·lar-los, al final, trobem i recordem als companys de l'Aldea que ens van comentar que l'any passat feien els del Pedraforca, uns pedals de 2 dies que ens recomanen i que finalment fem.



El divendres sortim PacoAdanLluis i jo direcció Gósol on faríem nit per aclimatar el cos a l'altura 1500 mts de partida que perdríem en pocs moments. Anem en cerca de la fresqueta del Pirineu però em penso que enguany no ha arribat, calda com aquí, només a la nit pots dormir una mica millor.



Dissabte: Gósol - Tuixent



El primer dia serà el dur, 68km i 2400+ per davant, com sempre pensant que tenim tot el dia i que no hi ha pressa, però collons quin estofat.



La primera part és un "sube-baja" amb un parell de pujades importants i una senda i pista molt trencada que ens portarà fins l'esperat Chill-out que ens comentava la noia dels pedals el divendres, Cal Blanc on fem una coca-cola i descansem una mica al singular indret jajajaja.





Després pujada fins a 1800+ per després baixar per pista i senda fins a La Coma, punt més baix de la ruta on parem agafar una mica de forces i refrescar-mos de la calor insuportable que fa. Ens trobem amb l'altre grup que sempre ens trobem al bar jajaja.




S'ha fet la una del migdia i ens quedem 1200 metres de pujada continua, primer amb una forta pista de pujada i després senda fins a entrar en la urbanització de les pistes de Port del Comte. Parem a l'asfalt, jo ja vaig cadàver total i ells tampoc tiren coets, així que parem al refugi de l'estació a fer un plat de macarrons que senten a gloria i un cafè per remontar.





Són les 16 i ens quedem 500 positius, comencem per dins de les pistes... pujada infernal, sort que després suavitza molt i molt per arribar al pas d'Estivella a 2191 metres d'altitud, si no morim en l'intent, de fet, del grup de 10 que fan la ruta fins Tuixent com nosaltres, 7 avorten i marxem directes fins Tuixent per pista, la calor crec que ha estat el principal factor.





Ara queda baixar i descartem qualsevol de les alternatives que teníem mirades, amenaça turmenta i estem molt alts, primera part per pista i asfalt de l'estació de Tuixent, fins a agafar el GR que en senda i molt pendent ens fa gaudir a tope fins a arribar al Poble.



Crec, i segur que la memòria em fa oblidar altres "trompades", que aquesta etapa dels Pedals és de les més dures que recordo, ni el Triador als Pedals de Foc ni d'altres en aquest desnivell positiu les recordo en tant de sofriment. Però la recompensa, és la de sempre, les endomorfines aquestes que diuen deuen ser jajajaja... o les volls o la xarreta en els companys 



A Cal Gabriel ens atenen de cine, lloc peculiar i amb uns hostes atents, tal com ens havien avisat, sopar normal amb poca varietat, però un gran esmorzar, per encara la segona etapa.



Diumenge: Tuixent - Gósol



Etapa de tràmit pensàvem, per arribar, com sempre, prompte, però la cosa no serà així.



Comencem, baixant per pista, té el seu encant, ja que en part és com una senda fins el Moli de Fórnols, on comencem la primera pujada del dia, passant per Fórnols i Cornellana dos pobles típics de Pirineu, al segon sense bar.... arggggg comencem bé, parem a fer barreta i aigua a la Font.. Això serà dur.





Després, ens queda la llarga pujada fins a Coll de Jovell a 1760+, un grupet ens diu que ens quedem sobre 3 horetes, així que tenim clar, que arribarem a hora de dinar, un cop d'alt parem a agafar aire i... Òstia, un PR remarcat de GR ummmmmmmmm... mirem el mapa, corbes de nivell descendents i dóna al final de la pista que baixem... ullets d'alegria i ens llancem. Bona sendera amb trams de 10 i algun una mica tapat però molt recomanable, cosa que diem a l'arribada als organitzadors.




Ens trobem amb la volta cicloturista la Ruta Minera i parem a l'avituallament a la Josa del Cadí, a veure a les feres de la road, per poc, no veiem al Montbiker Juanma, i emprenem en direcció contraria la pujada al Coll de Josa on ja veiem Tuixent, baixada, és clar, pel mateix GR que havíem deixat, amb un principi no massa ciclable, però que, després millora per deixar-mos al mateix poble en senda.





Dinarem, carreguem i cap a casa.





Uns altres pedals a la saca, i en van 4. Segur, que l'any que bé no se'ns escapen els Enkarterriko Pedalak.




(Nando)

Les fotos de Lluis aquí....




martes, 14 de julio de 2015

Senders del Dip


Bé, el diumenge i un cop ajornats els pedals, per la setmana vinent, decidim acompanyar al Team Flora (jajajaja) a la seva tradicional sortida a Pratdip, els altres per primera vegada que anem, jo no se si és per les gogos que'ns van ensenyar de l'any passat o per la foto en "lo vaquer" de la piscina però allà que anem.


La veritat, i fora bromes, bona marxa que de segur que repetirem si no ens coincideix amb els pedals, ruta molt bona amb dues bones pujades per pista i dues baixades per sendes ràpides i xaladores. Amb la calor que fa, el recorregut no és molt exigent, tot i que, com sempre, depèn del que estrenyes, però es fa molt rodador i entretingut.





L'organització de 10 i l'ambient de sortida de diumenge, almenys, a la meva posició que al final es cap al 100 de 300 participants.



Destaquem a Mònica Faneca que avui, i de moment per un dia, s'apunta com Montbike per donar-mos el podí femení!.. continuem en negociacions, seran dures però..... jajajaja



(Nando)

lunes, 6 de julio de 2015

Vipxtrem i Auberge de Benissanet

No sé si per casualitat o tradició aquest mateix cap de setmana coincideix la VipXtrem en dissabte i el BTT L'Auberge en diumenge, i com no pot ser de cap altra manera, ens apuntem a les dues, o tot o res!!!!

Dissabte 4  VipXtrem:

Per a qui no conegue la VipXtrem, és una cursa en BTT de 128 Km i 3800 mts de desnivell que és celebra a la població de Vimbodí. Ja és el tercer any que la faig, i a banda de la duresa pròpia dels quilòmetres i desnivell, la calor que fa normalment en aquestes dates, la fan especialment dura. Per aquest motiu, aquest any la nova organització de la prova, decideix escurçar una mica el recorregut degut a la onada de calor que estem patint aquests dies, per tal de garantitzar la seguretat en tot moment dels corredors. 


A més, aquest any com a novetat han fet un circuit "curt", la Vip PRO, que amb 77 Km i 2200 mts de desnivell són també un bon repte per als corredors.

Aquest any només dos representants del club, Pedro Palau i Jo decidim apuntar-nos. Això si, molt ben acompanyats per Paco de la UEC Tortosa i 3 companys de la UCSB, Ivan, Carlos i Àngel, amb qui compartim allotjament. Després d'un bon sopar que a alguns se'ns ha atragantat una mica, ejem ejem, fem nit a Ca la Pauleta, de l'Espluga del Francolí.

A les 5:30 ja correm per aquella casa, a les 7 és la sortida i ens hem de desplaçar uns quilòmetres fins Vimbodí, no podem badar.
Puntuals com sempre es dona la sortida, no abans de fer la particular foto amb totes les bicis aixecades. A simple vista ja es nota la baixada de participants respecte anys anteriors.
Al principi anem més o menys junts intentant arrivar plegats fins l'esmorzar a Vilanova de Prades, però no pot ser, i un cop passat Poblet, cadascú agafa el seu ritme per enfilar la primera pujada del dia, La Pena!!!!


El recorregut és quasi el mateix de l'any passat, amb alguna variant provocada per problemes amb els permisos dels propietaris de les finques. És un recorregut molt distret, amb molts km de pista si, però amb molts de trams de senders que, als que ens agrada, ens fan passar una bona estona. 




Anem passant quilòmetres, i sempre pensant que falta la gran, aquest any la última pujada, la temuda Bartra!!! Tot i que ja és la tercera vegada que la faig i la conec, aquest any se'm fa especialment dura i he de parar a mitan per recuperar una mica de forces, sempre buscant alguna sombra on refugiar-me d'aquest sol implacable que cau passades les 12 del migdia. Un cop a dalt, faig grupet amb dos bikers més i fem tota la baixada i el tram final fins l'arrivada. ARRIBO A META !!!!!!! Buffffffff avui hem patit i de valent, però ja ho tenim fet.


Tot i la nova organització, tots els aspectes de la cursa estan perfectes. Els avituallaments són una passada, amb assitència mecànica inclosa i la gent amb un tracte inmillorable cap als corredors. L'única cosa que he trobat en falta, han sigut els massatgistes al final, aquest any no n'hi havia cap. Per la resta un 10 !!!! L'any que ve a tornar-hi, i espero que amb més montbikers.

Ep, se m'oblidava, felicitar a Pedro Palau, que després d'una forta lesió, a fet un carreron, posició 20 de la general!!!! Bé Crack!!


Diumenge 5 Btt L'Auberge

11 Montbikers cap a la última prova de la Xallenger a Benissanet.
La sortida és a les 9. És lúnica pega que li trobo a aquesta prova, es prodria sortir una mica més aviat, per la calor ho dic.
Recollim dorsals i foto de rigor, però sempre falta algú. Avui tenim un nou montbiker a files, bueno nou, més veterà que molts de nosaltres, però que feia temps que no li treia la pols a la Prophet. Bé Josep!!!!


Donen surtida neutralitzada, això hem fa gràcia, perque sigui neutralitzada o no, tots surtim com a bojos per agafar posicions. O com diu l'Speaker oficial de la prova "mariquita l'últim".  Surto a roda del 'jefe', je je je,  avui hem noto bé i ho he d'aprofitar. Ja no ens amollarem fins a la Meta.


Anem ràpids pels senders, no trobem quasi ningú al davant i ens ho passem pipa mano-mano.
Parem a tots els avituallaments, jo he de parar per recuperar i beure. Anem passant quilòmetres i a les pujades noto que me falta xispa, però a les baixades recupero el temps. 
Al final de l'última pujada de pista, que ja se m'ha fet llarga, parem a l'avituallament on hi havia un pernil i tot. M'han xarrat que algun montbiker agregat l'ha tastat acompanyat d'una cerveseta, je je je, si xalem!!!
Aquí ens agafa Ruben, i continuem el recorregut tots tres disfrutant de les merescudes baixades per senders, després de la pujada.
Però massa bé anavem, a 7 Km del final noto la roda posterior amb poc aire. Quin rabia!!!!
Paro dos cops a inflar-la, però de seguida el perd, i a 5 km de meta tinc que parar per posar una càmara. Tot i la meva insistència en que marxés, Iban es queda per ajudar. Però perdem uns minuts que ja no podriem recuperar.
Últim esforç i arrivem al poble, m'ho he passat pipa, llàstima la punxada a última hora, que hi farem.

Felicitar a l'organització per aquesta última prova de la Xallenger, que ha deixat a tots un bon sabor de boca.

També destacar, que amb la segona posició en aquesta cursa, la Cristina Puyo a aconseguit mantenir el liderat a la Xallenger i proclamar-se campiona!! Felicitats!



Ens veiem a Pratdip!!!

Lluís.