El nostre company Fabia ens comenta com va anar la segona escursió a Andorra per fer descens, no vos perdeu les fotos i a veure si per la pròxima vegada ens apuntem més companys als ja avituals Fabia, Adan, Joan i Ferran....
Bé esta es la crònica de l'anada per segon cop a Andorra a fer descens. Jo Fabià em vaig trobar en Adan a Reus para pujar los dos en lo cotxe d'ell para fer lo comentat descens, de pujada mos vam trobar en una pinya de 2 cotxes antes d'arribar a Picamoixons amb la conseqüent retenció per les dos bandes i antes d'arribar a Oliana un cotxe s'havia sortit recte a una corva, nos res lo morro xafat, be sense mes contratemps arribem a AND, comprem varies cosses per tenir los compromisos enllestits i anem en busca del hotel que esta aprop de les pistes de Grandvalira. Allí, estan hostejats Joan i Ferran en les respectives dones i crios que estan a punt para sopar, fem lo mosset i desprès comentem la jugada para demà, prompte a dormir que demà estarà ple d'emocions.
A les 9.30h. desprès d'esmorçar, ja estem a la botiga de les bicis agafant les proteccions i demès artilugios para baixar ven protegits, mentre mos estem equipant a la vora dels cotxes, arriben Narcis, Jordi Torrens, Ricardo i demès companys que també han vingut a fer descens. Agafem les bicis que estan lluentes i noves ( nomes tenen una mica la pintura rascada on roçen los cables i res mes, son noves noves, les cubertes també estan impecables, l'any passat com vam anar a final de temporada era una altra cosa, lo material estava bastant trinxat i desgastat ) , antes de pujar al telecabina omplim les assegurances ( 3.50€ ) i una mica de cola ( avui son portes obertes para tothom ) i para dalt, entren 2 bicis i 2 bikers a cada viatge. Dalt mos reunim i baixant una mica tornem a agafar un remuntador, este cop es d'una bici per viatge, arribem dalt de tot de l'estació i avall, la primera baixada xino xano para anar mirant com respon lo material i també com esta lo terreny, soc lo que va davant dels companys Adan, Ferran i Juan, de cop me trobo en un salt de fusta poc alt, provo de tirar del manillar i com me temia esta bici no es com la meva Trek que pesa poc, esta Commençal passa dels 20 kilos i no estic acostumat a tan de pes de cop, la sort es no haber frenat massa i surt prou be llevat del susto, espero als companys i a tots se mos queda una agradable sensació de xalera, això promet.
Tornem a repetir pujar dalt de tot i fem varies alternatives sortint del mateix lloc, de quan en quan trobem als Ampostins que també van fent baixades, molt be cap problema de moment. S'acosta l'hora de dinar i mos reunim en les famílies de Juan i Ferran que també han pujat hasta lo restaurant, fem uns entrepans, algo ràpid i a tornar-hi, Adan i jo tenim que plegar mes prompte que ell te una festa en uns companys per Cambrils ???
Tambe mos trobem ens dos nois de Tortosa que també fem unes baixades junts, s'acosta l'hora de plegar i tornar les bicis, Adan, Ferran i Juan volen fer una pista negra de despedida ( durant lo dia han estad de tots los colors menys de color negre que son les mes difícils), l'ultima baixada para Adan i jo, mos aproximen al començament de la sendera, jo dic: per aquí no baixo, això ho veig molt empinat, no mos hem rebatut en tot lo dia i ara que ja acabem per aquí avall prendrem mal, Adan esta dubtós, en això que arriba un que sembla que no es lo primer cop que baixa per allí, fa los 2 primers revolts i al 3 se rebat , baixa primer ell i desprès la bici, los dos donant voltes per dins la sendera, mare meva quina pols, Adan al vorer allò desistix i Ferran i Juan se queden para provar-ho, Adan i jo sabem com va acabar la relació d'ells en la negra però no ho direm.
Be nosaltres baixem per una roja en un molt bon record, hem xalat a tope, molt be, para tornar-hi, tornem les bicis una ducha, i per avall, una mica de retenció a l'aduana però poca cosa.Lo mes negatiu, també se'n troben de coses negatives, no tot son alegries, va ser entre Oliana i Gissona, a una corba a esquerres venia un cotxe be i darrere d'ell un que anava mes per la part nostra que per la d'ell, sort que lo company Adan va tenir reflexos i també una mica de lloc para poder evitar l'altre cotxe, quin bot ens va donar el cor, de CABRONS i MALPARITS per les carreteres sempre hi quedaran. Val ja esta, un dia perfecte i mes de haver pogut contar-ho, "endusiau".
Aquest Adan ja no es el que era, l´Adan que jo coneixia no hagués dubtat a baixar la última pista negra, s´ha tornat una mica "caquetes", o sirà l´edat ??
ResponderEliminarPer altra banda no recomano a ningú que li deixi agafar el cotxe per pujar a Andorra, tindrà molts reflexes, no ho nego, però menys tacte amb el volant i l´accelerador que Jiménez Losantos amb Gallardón.
Fins aviat.