miércoles, 13 de marzo de 2013

Senda del Peraire


El diumenge passat, decidim pujar de nou als Ports, a fet una setmana molt bona de temps i criem que podrem trobar en condicions les senderes proposades.


Ni més ni menys, que 18 Montbikers, ens trobem a l'embassament d'Ulldecona, en una setmana no pareix el mateix, per fer la sortida que ens portaria en un principi per la pista del Mangraner fins les Vallcaneres Altes i el Mas del Sargento per continuar pel GR fins prop de Fonferrera i pista del Peraire, on faríem la esperada senda que, si no m'equivoco, ningú dels que anàvem l'havia fet mai en Btt.
A les 9 i puntuals sortim per emprendre la llarga pujada per pista, i al poc ja comencem a trobar els primers impediments, aigua i més aigua que ens fa banyar-nos els peus o les muntures a gust del consumidor.
Però a mesura que anem pujant anem trobant més i més neu i també molts d'arbres caiguts a la pista, sobretot després de la cadena de la pista i el desvio al Pi gros.
Aixó no seria molt d'inconvenient i més o menys a l'hora esperada estem fent l'esmorzar al Mas de les Vallcaneres, bon solet i xarreta per continuar pel que tindria que ser la part divertida de la sortida.

Arribem al Mas del Sargento i ens desviem per agafar el GR on gaudiríem de la primera de les sendes, però de gaudir, res de res, neu i més neu que ens impedeix fer res de la senda, i per acabar de rematar moltes rames i impediments per poder disfrutar.
Molt agoviats anem tirant, esperant el milacre i trobar-nos en bones condicions la senda del Peraire, la part de creta del Negrell es troba en millors condicions i això ens dona esperances, baixem fins el Mas del Peraire i fem la foto de rigor, l'adrenalina a tope i tots els sentits ficat en una senda de les de nivell alt o diria jo expert.

La primera part només apta per megacracks, revirada, pendent i molt complicada, però avui tenim la sensació Enduro al complet i demostren els entrenos per Bitem i altres regions inhòspites jajjajaj. Els de la Xallenger que dic jo pos en més pensa que gloria cap avall, per sort la senda millora ràpidament, tot i que es de nivell i amb gran desnivell i revirada.
Al final arribem a la pista del Salt de Robert on decidim uns quants anar a fer la foto i el resto cap als cotxes.

Bona sortida, però que tardarem a fer, esperant sobretot que el GR de Fontferrera estigui en millors condicions i puguem gaudir-lo com es mereix.
Pel demés, recomanar aquesta senda, només per als que vos agraden les emocions fortes i les baixades amb pendent.


El track proximament

(Nando)



No hay comentarios:

Publicar un comentario