Dissabte 6, ViP EXTREM:
Per fi ja arrivat la data que molts estàvem esperant i que ens ha donat motius per fer algun que altre entreno en secret. I no és per a menys, 128 Km i 3800 mts de desnivell positiu d’aquesta prova, fa que sigui un repte per a tots nosaltres.
Un total de 8 Montbikers aniriem a deixar la nostra primera petjada a la quarta edició de la Vip Extrem a Vimbodí. Iban, Rodri, Jordi, Ramon, Llorenç i un servidor, marxem divendres per la tarde per fer nit a la mateixa població i poder agafar dorsals i aclimatar-nos amb més tranquilitat. Oscar i Xavi Reverte, pujarien el mateix dissabte amb la corresponent matinada.
Dissabte a les 6:30 del matí ja ens trobem al polideportiu, buscant alguna cosa per posar-nos a la panxa abans d’arrancar. La temperatura és de 12º, qui ens havia de dir que al cap d’unes hores arrivariem fins als 38º.
Molt puntuals a les 7:00, ens donen sortida. Però abans ens fan aixecar la bici, per tal de fer la foto amb tots els participants. La gent surt “tipo Xallens”, puntes de 40 Km/h només arrancar. Fem un troç d’asfalt, però aviat entrem a una pista, on continuen els avançaments, quasi camicazes, entre els participants.
Enprenem la primera pujada del dia, d’uns 500 mts+, seguida d’una ràpida baixada per sender fácil i una altra pujada similar a l’anterior. Tornem a baixar i pugem uns 300 mts+ per formigó, abans del primer avituallament sòlid. Som al Km 35, trobem tota una varietat de menjar per posar-te les botes.
Del Km 35 fins al 80, és un trencacames, no pares de pujar i baixar, però com les rampes són relativament curtes i les baixades moltes son per sendera, van passant els quilometres d’una forma molt “xaladora”.
Km80, avituallament per dinar. Ofereixen plats de pasta, fruita i el més important, beguda fresca i una mànega d’aigua per refrescar-te, tot un luxe.
Seguidament baixada per sendera, ràpida però tècnica, amb algun escaló d’aquells per perdre les dents. Estem xalant com a crios, però tot lo bo s’acaba. Ja ens havien avisat que el plat fort venia ara, una llarga pujada de “plateret”. I la pujada no era el pitjor, són les dues del migdia i el sol és insoportable. Temperatures de 35-38º, i no corre ni un alé d’aire fins que coronem, i la sombra no abunda. En acabar la pujada trobem un altre avituallament, estan tots super ben ubicats. I después, una llarga baixada, convinant pistes i senders de nivell mig, que ens tornen la rialla a la cara. Bufff, tornem a ser baix!
Km 107, ara toca “l’última” pujada, ho poso entre cometes perque era la última llarga pujada, però n’hi havia més. Les ganes d’arrivar son totes, i les forces i sobretot la moral ja han entrat en la zona de reserva. Però per sort nostra, la pista fins la ermita de no sé qué (no en vaig vore cap d’ermita), era bastant suau i et permetia pujar-la amb soltura amb el plat mitjá, i la sensació de que avançaves t’anava animant. Acabem la pujada, ostres ja ho tenim això!!!! La recompensa és una bona sendera de “cul atràs”, que ens deixa a 8 km de la meta. L’últim esforç per arrivar a Vimbodí.
Creuem la meta, i ens pengen la medalla de Finisher!!! Agafes aire i tens la sensació que has guanyat, que has derrotat al monstre de l’última pantalla!!!
Ha estat una cursa dura, però hem disfrutat de poder-la sufrir i acabar quasi tots. Llàstima de Jordi, que per una mala caiguda, el fan abandonar prop del Km 30.
L’any que ve més i millor Jordi!! Algú haurà d’anar a baixar temps, no ?
Només hem queda felicitar a la organització, pel treball ben fet. El circuit, els serveis, els avituallaments, els voluntaris, la organització… tot està perfecte per a poder gaudir d’aquest gran repte amb comoditat.
Fotos i classificacions: http://www.vipxtrem.com/cat_
Diumenge 7, Benissanet:
Si no m’he descomtat, 15 montbikers acudim a l’última prova del circuit Xallenger Terres de l’Ebre d’abans de l’estiu, el BTT de l’Auberge a Benissanet.
La sortida és a les 9 del matí, per al meu gust una mica tard si tenim en conte l’època de l’any que estem. Arranquem com sempre, a tota pastilla, però als pocs quilòmetres tenim una pujada de sender que ens farà posar el peu a terra per pujar en fila. Casi millor, així tenim excusa per pujar-la a peu, je je je. Avui les forces van justes i caldrà reservar.
A la resta del circuit trobem una bona combinació de pista i senders. Els quilòmetres van passant prou ràpids, tret de l’ultim sender de 4 Km que pareix que no s’hagi d’acavar mai. Però en general, els senders, han sigut bons i xaladors, tant de pujada com de baixada.
De segur que repetirem aquest circuit un altre dia, això si, quan les temperatures siguin més baixes.
He comtat amb la companyia de Pelli durant quasi tot el recorregut, i ha sigut la clau d’aquestes bones sensacions del circuit. Avui en solitari hagués mort!!!
Els avituallaments perfectes, amb tota la beguda fresca, Cocacola, isotònic, aigua…
I alguna cervesa per si algú tenia “antojo”. Ens tocarà pendre nota d’aquests detalls per l’any vinent.
A l’arrivada, rustida i beguda per al corredors, i una bossa carregada de fruita del terreny, que sempre s’agraeix.
Una dutxeta i cap a casa a descansar d’aquest cap de setmana tant intens. I a recuperar-nos per a la pròxima, la Pedals d’Occitània. Ruta que farem aquest final de setmana, això si, a un altre ritme!!
Classificacions: http://wwwbttauberge.blogspot.
Salut i Pedals!!!
(Lluís Garcia)
No hay comentarios:
Publicar un comentario