Aquest any decidim fer l'altra Pedals del Pirineu, Occitània, tot i els aiguats i sabent que no podríem fer el tram de tornada a Viella, les ganes ens superen i ens tirem avant.
Com a resum puc dir-vos que, a parer meu, és cert que aquesta Pedals té més senda que la de Foc, però al contrari que l'anterior molta es fa de pujada, afegint dificultat física i mecànica, ja que, les bicis queden tots els dies en molt dolentes condicions.
Tot i això, considero que és una bona sortida, fins i tot, recomanable com la pedals de Foc.
1 Dia: Viella- Baggneres de Luchon
---------
Dormim a l'Hotel Nere i sense matinar en excés, cap a les 9:00 sortim direcció Bossots com a primera meta, el no haver d'agafar taxi ni carregar les bicis et dóna més marge i tranquil·litat, tot i això, encara no hem canviat el xip i continuem pensant que fem ruta curta, tipo Xallenger i sortim bastant fortets.
Només sortir de Viella agafem la primera senda, de pujada, cosa que seria habitual i anem seguint els trams de GR per passar pels diferents poblets, a poc a poc, guanyem cota seguint el riu i després pista forestal amunt, forta pujada que fem ara fresquets, encara a bona velocitat.
Aquest primer dia, ja anàvem avisats, que no aportava gaire cosa, però no pensàvem que tant poc, la baixada per pista i després asfalt, només ens deixa una increïble "rajada" de coberta, Nobby Nic a la merda, és a dir, 50€ a la basura, per una pedra que més bé pareix un gabinet.
Arribem a Bossost amb la idea de canviar la coberta que hem reparat amb el "Magic Power" jajaja però ens comenten que no hi ha botiga que haurem d'arribar a Luchon, pareix que aguantarà però s'hade canviar.
Parem a esmorzar, i es fica a ploure en ganes, la sort ens acompanya, esperem que pari una mica i reprenem la pujada ara al conegut del Tour, port de Porthillon,i que té una bona espenta, quan pràcticament ens falten 3Km per coronar, ens desvien per pista per encara fer més pujada, ara sí, que els paisatges mereixen la pena i els trams enfangats donen aquell punt d'aventura.
Un cop dalt baixem una part del port per carretera fins a desviar-nos a una pista per fer una bona senda de baixada fins Luchon, amb un bon final d'etapa.
2Dia: Luchon- St Bertrang de Comminges
------------
Ara comença la part dura i bona dels Pedals, i no defrauden, els primers 17Km fins a la parada d'esmorzar i segellar, són pràcticament per senda i pista perduda, costen d'avançar i si tot a de ser així, avui es farà dur.
Llàstima que, encara que ens agrada la senda, tota de pujada es fa pesada. Un cop esmorzats i retrobat amb el grup de Reus, per cert, molt simpàtics continuem ara per pista, la pujada al Coll de Bages, punt més alt de tota la ruta, a pràcticament 1900mts d'altura, i d'on gaudim dels Pirineus en essència, és per mi, la segona vegada que puc deixar les pistes amb arbres i anar veient com acabem i entrem en les pastures on només l'herba es fa lloc, un moment màgic i que et fa sentir bé.
Com esperàvem, ràpida baixada per pista fins a trobar de nou els arbres i després una de les sendes més xaladores de la Pedals, amb un primer baixador d'escàndol i ràpida continuació per senda com és també costum.
Fofo, segur que ens farà algun muntatge dels bons vídeos que vam fer al Gopro.
Un cop baixat, fins a la quota 400, queda anar remuntant alguns colls i passant per pobles on ja no podem dinar fins a arribar a S. German a les 16 de la tarde, amb 2000mts acumulats i amb la bona sensació d'un gran dia de BTT.
Dutxa, neteja de bicis i a esperar l'arribada del grup de Reus i els Bascos, també mola això de fer-se els xulos jajajaja. Fins que et diuen que quatre dels vuit havien fet la Titan Desert... i natros de xulets al bar jajajaja.
3Dia: St German - Coll de Mente
--------------
Etapa reina, no la d'ahir, que ens ho pensàvem, aquí ens despedirem dels dos altres grups, que seguint les indicacions de l'organització paraven a Aspet, com final d'etapa, nosaltres amb la intenció de deixar com mur tràmit la 4 etapa, pujaríem els 30Km restants fins al Coll de Mente.
La primera part de l'etapa fins Aspet és molt amena, fins i tot diria de les parts més entretingudes, pistes amb molta vegetació i bones sendes, també però de pujada, quina mania
xeics...
Anem recuperant cota fins als 1000mts on decidim fer un invent, veient que ens feien baixar per pista i passar per poblets i als GPS portem gravades els tracks de l'Occitània original, hòstia aquesta va per GR i de baixada...mirem, mirem i després de revisar les corbes de nivell, pos avall. Encert!, i senda molt tècnica, sobretot per les lloses i la quantitat de fang que demanen atenció màxima.
Un cop retornem al camí original, parem a esmorzar, el grup de Bascos i de Reus ens passen, normal, la baixada per pista és més fàcil i no parem com nosaltres, ells no tenen dia dur.
Després d'esmorzar més i més senda, tota ràpida però en molt de fang i finalment arribem a Aspet on dinem, ara si, amb el grup de Reus, ells finalitzem etapa i nosaltres ens queda el dur.
Descansem més d'una hora entre el dinar i l'intent de migdiada, quedem 30Km dels qual 26km són amunt per pista per guanyar 1300mts positius més. Anem fent primer en rampes molt dures que ens fan guanyar desnivell rapidament, quant ja tenim els 1000 d'altura als GPS , pos senda avall, normalment l'agrairíem però, és el tercer dia, anem tocats, i tornar a baixar a 600mts no ens ha fet molta gràcia.
D'allí fins al Coll de Mente, pos 20km de pista molt xula i amb desnivell controlat, a poc a poc van passant,tinc que reconeixer un moment de debilitat (li recordo a Fofo les paraules de les xiques de la Pedals, voleu dir que podreu??? Això és tralla) es fica a ploure però ja no ens fiquem els xubasqueros, només volem arribar i fer la cervesa, vinga power o powers i amunt!!!!
Finalment a les 18:30 i després de quasi tres hores arribem al Coll de Mente!!
4dia: Coll de Mente -Viella
-------
Dia de tràmit, però amb senda, podria a ver estat un boníssim dia, ja que la ruta prometia, des del Coll de Mente fins "la frontera" tot baixada, i avui sí, per senda pràcticament tota la ruta, sendes que sent fàcils, com totes, demanen atenció, empedrats que en banyat (que sempre ho estan) necessiten extremar la prudència i boníssim paratges.
Un cop arribats a la frontera donem per acabada la ruta, ens queden 30km que és tenen que fer per carretera, ja que els aiguats han fet desaparèixer les sendes i un poc més la carretera, molt trams tallats i veient la força de la naturalesa, que poc ho pensem a vegades.
Arribem a Viella a les 12, fotos, dutxa i dinar de fina de ruta per tornar a bona hora a casa!!!
Crec que si, que aquesta Pedals és més extrema que la de Foc, potser sí, que vas per més senda i el paratge és més verd, la recomano, però al meu gust, no esta tan compensada ni tan treballada com la Pedals de Foc, on cada dia vam tenir el moment de gloria. Aquí tens dos dies molt bons i dos, sobretot el primer, on no t'aporta res. L'últim dia ja ho sabíem les circumstancies manen i no es culpa de l'organització.
Per cert, si algú veu la crònica, recordar-vos de no esmorzar a l'oncle, merdós de Bourg d'Oueil, a part, de carero, xulo i fotedor, 10€ per un bocadillo de truita, és passar-se, ni França ni osties. A l'organització ja vam fer una menció i espero que serveixi perque alguns no s'aprofiten de la gent.
Em deixo moltes coses, la piscina i spa del primer dia, els bons sopars i gelats que ens hem fotut, els ratets de veure les fotos i els vídeos tots junts, i sobretot, els quatre dies que he tornat a passar amb quasi el mateix grup que l'any passat, faltava Liberto, però Adan també dona molt de joc. Crec, que no m'equivoco a dir, que si no és per coses externes, l'any que ve ens tornem a trobar fent una altra pedals...potser al Pais Basc.. ja veurem!!
Gràcies Lluis, Fofo, Adan!
(Nando)
Bona crònica!!!!!
ResponderEliminarL'any que bé, més!!!!!