Diumenge fent l'esperada sortida llarga, que fa mesos que esperem a estar prou en forma per realitzar. L'escollida, per fer el test, és la sortida a la Serra del Montsant, amb una integral per la carena de la Serra Major.
Aquesta sortida la vam realitzar el 2014, amb la incidència de colar mos a la baixada cap a Cabacés i no poder fer l'esperada senda, i l'espineta s'havia de treure.
Sortim prompte i puntuals, a les 7 d'Amposta i agrupem amb els Camarlencs a l'Ampolla en un bon caferet.
No són les 9 que arranquem de Cornudella, fresqueta i un ventet moderat que ens dóna esperances, les primeres rampes fins a l'ermita de Sant Miquel de Codolar ja ens fiquen en posició i demostren de quin pal anirà la primera part de la sortida.
Just al darrer de l'ermita comença el boníssim Gr en relativa pujada fins al Coll d'Albarca, sender treballador però molt agradable, amb unes bones vistes i algun pas per no patidors de vertigen.
Al coll el vent bufa fort i sense pausa emprenem les fortes pujades per arribar a la Roca Corbatera, punt més alt de la Serra i per on caldrà espentejar uns minuts la bici per accedir a la part alta.
Esmorzem, xarrant i comentant les dures rampes que no perdonen, en pocs kms hem acumulat més de 600+ i el bocata amb la matinada entra molt bé.
Ara, la part més xula de la sortida, els més de 13kms de sender que ens permetrà passar integra tota la Serra Major, i fer la ja comentada senda de baixada cap a Cabacés.
El vent bufa en algunes parts, però, així i tot, podem parar a fer alguna foto en part més arrasserades, les vistes impressionants, i anem fent a bon ritme i resolent algun problema en el canvi de Ruben.
Arribem prompte al Bar la Societat de Cabacés, i podem fer la cervesa i el dinar que ens han preparat, un bon plat combinat... a l'estil del d'Aïnsa a l'Hotel Sanchez (zona zero), bon postre, cafè, i fins i tot, ens permetem el luxe de veure la sortida de Moto GP.
Ara, toca patir "y lo sabes", queden 27 km de més pujar que baixar, amb rampes importants i els més de 1000+ que ja portem acumulant, són una barrera psicològica, que marcarà la tornada.
Alguns diuen que si ha estat el "pijama" del postre, que si la nata muntada.... no sé, jo trobo que les rampes formigonades de la tornada... al final.. Que ens toca tirar de "power", de "coco" i perquè no portava "gelet de tomata" jajajaja.
Finalment, i en més pena que "gloria" per alguns, arribem a la Morena de Montsant, on ja ens espera un últim sender espectacular i quatre repetxos fluixets per, després de 8h de marxa, 55km i 1700+ arribar a Cornudella.
Volta, de les que fan afició i enganxen a sortir dels territoris propers per conèixer altres llocs espectaculars.
Ara, tornem a estar preparats per alguna altra de sortida llarga, però aquest diumenge la crida esta feta...... Godall!!!, amb els companys de la UCSB
No hay comentarios:
Publicar un comentario